El monument històric alacantí en risc de desaparèixer

En la seua gegantesca sala principal, amb una superfície diàfana de més de 500 metres quadrats, es van entremesclar a principis del segle XX l'eixordador grinyol de les màquines i l'anar i venir de la vintena de treballadors que va arribar a haver-hi en plantilla. Ara, no obstant això, el silenci de l'antic taller de construcció de carruatges Sant Antoni o taller dels Canets, a Beneixama (Alacant), només ho trenquen els coloms que nien entre les bigues oxidades.

L'edifici industrial es troba en estat d'abandó. Les successives gotes fredes que han assotat el territori han accelerat un procés de deterioració iniciada amb la finalitat de l'activitat laboral del taller. Els danys en la coberta es plasmen, principalment, en el creixent forat del faldó degut al col·lapse d'alguns cairats de fusta. Existeixen unes altres amb una curvatura apreciable que presagien l'eixamplament d'aquesta bretxa. Igualment, la zona del carener es troba oberta i exposada a l'exterior. Si no s'actua prompte, corre el risc de ruïna. Per tots aquests motius el taller de construcció de carruatges Sant Antoni o taller dels Canets, a Beneixama (Alacant)acaba de ser inclòs en la Llista Roja del Patrimoni que elabora l'associació Hispània Nostra i que arreplega prop de 900 monuments espanyols que corren el risc de desaparèixer si no s'actua immediatament.

La fabricació de carros de la família Sanchis s'inicia prèviament a la construcció del taller, i es remunta a mitjan segle XIX. És durant la primera dècada del segle passat quan es produeix el trasllat definitiu de la producció al recentment estrenat edifici. Des de llavors, el complex és un reflex de l'adaptació de la producció a les circumstàncies canviants del mercat: la manufactura de carruatges tirats mitjançant tracció animal (amb certa popularitat en l'àmbit provincial), va donar pas a l'elaboració de remolcs i eines agrícoles, i va evolucionar fins a la producció i muntatge d'estructures metàl·liques, labor amb la qual va finalitzar l'activitat del taller.

Durant alguns mesos de 1933, el taller va arribar a emprar simultàniament fins a 20 persones, fet que revela la repercussió econòmica que va arribar a adquirir entre el teixit social de Beneixama.

El taller està format per la nau principal destinada a la producció i per quatre pavellons annexos que complien usos administratius, de magatzematge, d'higiene del personal i de proveïment energètic del taller. La sala principal posseeix una superfície diàfana de més de 500 metres quadrats, resolta mitjançant cintres metàl·liques en la seua adreça transversal que salven una llum de més de 18 metres. La modulació estructural i compositiva constitueix un factor palès en tots els cossos de l'edifici. La superfície construïda del taller frega els 800 metres quadrats, i es completa amb més de 1.700 metres quadrats descoberts, destinats al cultiu i a l'acompliment de certes funcions del procés de producció, desenvolupades exclusivament en l'exterior. El disseny de la façana és acurat, donat el seu emplaçament en l'avinguda més transitada de la població. Abunda l'ornamentació de la serralleria, resolta en forja.

L'interior de la nau encara conserva tota la maquinària fixa necessària per a desenvolupar la producció, en el mateix lloc en el qual es trobava el dia que va caure en desús. Els mecanismes industrials atresorats en el taller (forja, enrolladora de llandes, esmeriladora de rebaixe, trepants, punxons i raspalls, entre altres) donen compte, no solament de l'intens ús que va acollir l'espai del taller, sinó també d'un ofici manufacturer avui desaparegut.