elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Cultura declara bé de rellevància local immaterial la Dansa de Castalla

    La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport ha declarat bé de rellevància local immaterial la Dansa de Castalla, coincidint amb la celebració d'aquesta festa al municipi de L'Alcoià.

    Castalla té entre les seues tradicions la denominada Dansa, manifestació cultural que forma part de les festes relacionades amb el cicle agrícola, també conegudes com a 'festes de collita'. D'origen incert, almenys de moment, però perfectament documentada a la fi del segle XIX (1896), és l'única festa d'aquestes característiques que se celebra a Castalla. No obstant això, la Dansa també es troba present als municipis veïns, així com en bona part del territori valencià.

    La Dansa compleix els requisits patrimonials, ja que suposa, d'una part, la transmissió d'unes tècniques, uns valors i uns conceptes de ball i musicals, i, d'una altra, forma part de les nombroses tradicions, tant festives com rituals, de la Comunitat Valenciana. La Dansa és una part fonamental del patrimoni cultural de Castalla, i, per extensió, valencià.

    L'acte central d'aquesta festa està format pel cercaviles per a recollir els reis del dia (en l'actualitat hi ha una parella per al divendres i una altra per al dissabte), i la Dansa popular, que té lloc a la plaça Major, el divendres, el dissabte i el diumenge de la penúltima o última setmana de setembre. A la plaça Major es mostren tres modalitats de ball: la dansada, la danseta i el fandango enganyat.

    Els reis i reines són els actors principals que realitzen la funció de cap de dansa obrint el ball i anant per davant de la resta de balladors. El dolçainers i tabalers que marquen el ritme i cadència dels balls amb les seues melodies, i les carasses, que són persones disfrassades que animen la festa a la plaça Major, conformen els protagonistes de la Dansa.

    La protecció de la Dansa de Castalla com a patrimoni cultural immaterial implica conservar els seus valors tradicionals i la transmissió a generacions futures, així com investigar i documentar amb criteris científics aquesta manifestació cultural.

    Pujar