elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Cova de les Bruixes de Benitatxell, un jaciment ibèric, romà i medieval on “encara queda molt per descobrir”

La Cova de les Bruixes de Benitatxell, un jaciment ibèric, romà i medieval on “encara queda molt per descobrir”
  • L’arqueòleg Miquel Sánchez Signes presenta en el llibre ‘La Cova de les Bruixes del Poble Nou de Benitatxell i l'arqueologia’ els resultats de les excavacions entre els anys 2000 i 2018

MÉS FOTOS
La Cova de les Bruixes de Benitatxell, un jaciment ibèric, romà i medieval on “encara queda molt per descobrir” - (foto 2)
La Cova de les Bruixes de Benitatxell, un jaciment ibèric, romà i medieval on “encara queda molt per descobrir” - (foto 3)

La Cova de les Bruixes del Poble Nou de Benitatxell és un tresor de l’arqueologia, un jaciment amb vestigis d’una riquíssima història on “encara queda molt per descobrir”. Són paraules de l’arqueòleg i doctor en Història per la Universitat de València Miquel Sánchez Signes, autor del llibre ‘La Cova de les Bruixes del Poble Nou de Benitatxell i l'arqueologia: un jaciment ibèric, romà i medieval’, que es pot adquirir a la Biblioteca Municipal a un preu de 15 euros.

Es tracta del treball guanyador del IX Premi d’Investigació Puig Llorença, el primer que veu la llum i es materialitza en llibre després de recuperar-se este important guardó en 2020 després de 12 anys sense convocar-se. En ell, Sánchez Signes recull l'estudi dels materials recuperats en el jaciment entre els anys 2000 i 2018, així com els resultats de les excavacions que va codirigir, junt amb Josep Ahuir i Anna Viciach, en diferents etapes, entre 2015 i 2018.

El jaciment de la Cova de les Bruixes es descobreix l’any 2000, quan comença a construir-se la urbanització Los Molinos. Aleshores, durant les obres, comencen a aparèixer molt materials arqueològics i es decideix fer una campanya d’excavació. En ella, així com en la segona campanya de 2001, es troben estructures, murs, restes de vaixelles, àmfores i altres materials que hui en dia estan custodiats en el Museu Arqueològic i Etnològic Soler Blasco de Xàbia.

Després d’eixes dos campanyes, els treballs es paralitzen i la construcció de la urbanització segueix el seu curs sense cap tipus de control arqueològic. No és fins 2015 quan Miquel Sánchez Signes s’interessa pel jaciment i enceta una nova campanya finançada per l’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell per a contestar les preguntes que van sorgir de les primeres excavacions i tractar de datar tots els materials.

Segons va relatar l’arqueòleg en la presentació del llibre que tingué lloc al Centre Social, “al principi el treball va ser dur i poc gratificant perquè en la campanya de 2016 no apareixia res”. Tot i això, es va decidir continuar al 2017 i al 2018, i, esta vegada sí, els resultats van ser magnífics i van donar molta informació sobre els diferents assentaments que han passat per la Cova de les Bruixes al llarg dels segles.

Un dels elements més importants aparegut en les immediacions de la parcel·la estudiada va ser una premsa romana datada del segle III d.C., concretament una pedra de contrapès de torculari. La peça es trobava en la base d'un marge de bancal centenari, on possiblement la van col·locar per a aprofitar les seues enormes dimensions com a punt de suport. Les dos mosses de la part frontal servien per a ancorar unes fustes en el procés de premsat d'oli o vi.

També van aparèixer perfectament conservades nombroses sitges d’època andalusina datades entre els segles XII i XIII que servirien per a guardar gra i que es sap que més tard haurien sigut utilitzades com a abocadors, ja que es van trobar restes de plats i utensilis trencats i inclús l’esquelet d’una cabra.

A més, els diferents elements trobats confirmen que pel jaciment haurien passat diferents assentaments que cobririen totes les cronologies: de l’època ibèrica hi van aparèixer peces domèstiques molt senzilles; de l’època romana, àmfores que eren usades per a la importació d’aliments sòlids i líquids arreu de la Mediterrània; de l’època andalusina es troben peces ceràmiques que inclús es sap que van eixir d’una important terrisseria que hi havia en l’època a l’avinguda de Teulada a Dénia; i del poblament cristià alguns plats i gots.

Pujar