Un centenar de persones descobrix per primera vegada els secrets arqueològics de la cova de les Bruixes
Un centenar de persones van disfrutar ahir de la Primera jornada de Portes Obertes de la Cova dels Bruixes, organitzada per la regidoria de Cultura, a càrrec de Manolo Segarra. Una excursió màgica que va discórrer entre vinyes i paisatge rural. Els arqueòlegs Josep Ahuir i Miquel Sanchez, i la restauradora Ana Viciach, van explicar els detalls de les últimes troballes així com les misterioses llegendes que l'acompanyen.
L'arqueòleg i gestor del patrimoni cultural, Josep Ahuir, i l'arqueòloga i restauradora Anna Viciach van presentar els últims avanços en la investigació, consolidació i difusió del jaciment arqueològic d'època iberoromana i andalusina.
La cova, que formava part de l'alqueria del Abiar i la primera ocupació de la qual data de prop de 2200 anys, va ser utilitzada com a corral i abocador en el període ibèric, romà i andalusí. Les excavacions del 2001 ja van traure a la llum interessants troballes com ara ceràmiques ibèriques pintades, "sigillatas" i altres importades de la zona de la Campània italiana. Entre elles cal destacar una peça completa de ceràmica íbera, que es troba al Museu Arqueològic de Xàbia i que apareix també en el cartell promocional del lloc.
El jaciment va ser localitzat al 1987 en el Tossal Gros per Joaquin Bolufer. Segons la historiografia local, a finals del segle XIII, ja abandonada, va passar a convertir-se en el cau perfecte de bandolers. La llegenda també sugerix que els contrabandistes espantaven a la gent fent-los creure que allí habitaven bruixes. Per a això vessaven sofre que produïa misterioses flames al voltant de la cavitat. Seria, per tant, la por el que va portar als habitants del Poble Nou de Benitatxell a cridar-la "Cova dels Bruixes".
