Aprovada en Corts una iniciativa per a extremar la protecció de les serres de Bèrnia i Ferrer enfront del projecte que vol urbanitzar el sector Anibits-Margequivir
La Comissió de Medi ambient, Aigua i Ordenació del Territori de Les Corts Valencianes ha aprovat per unanimitat una iniciativa de Podem instant al Consell a extremar la protecció de les serres de Bèrnia i Ferrer enfront del macroprojecte que pretén per tercera vegada urbanitzar el sector Anibits-Margequivir de Callosa d'en Sarrià.
Podem havia presentat davant aquesta comissió una proposició no de llei sol·licitant la suspensió de la tramitació de la modificació puntual i el seu arxiu definitiu, perquè no s'ajusta a una proposta sostenible de desenvolupament i atempta greument contra la integritat d'hàbitats i espècies considerades prioritàries per la Unió Europea, a més de considerar que és mediambientalment insostenible, segons ha explicat la diputada de Podem, Beatriz Gascó Verdier.
Finalment, s'ha acceptat una esmena transaccional conjunta de Compromís, PSOE i Ciutadans que, segons ha manifestat Gascó, rebaixa les expectatives de la proposta inicial signada per Podem, però que ha sigut incorporada per a aconseguir el consens i perquè servisca d'advertiment de l'ajuntament de Callosa respecte a que Les Corts estan vigilants davant aquest projecte, que en cap cas pot servir per al pagament del deute de prop de 3 milions d'euros que té el consistori.
Segons la iniciativa aprovada finalment, la consellería d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori haurà de garantir, en el procés de tramitació de modificació puntual i després d'una exhaustiva avaluació ambiental, la integritat d'hàbitats i espècies considerades prioritàries per les directives europees.
Així mateix, el Govern Valencià haurà d'extremar la protecció de les serres de Bèrnia i Ferrer, per ser llocs d'interès comunitari i zona d'especial protecció per a les aus de les serres de la Marina així com les zones d'influència dels dos espais i la integració dels corredors fluvials dels rius Algar i el Castell de Guadalest i els terrestres de la infraestructura verda.
La diputada de Podem ha assegurat que aquest projecte “correspon a un model de planejament que és socialment injust, territorialment desequilibrat, econòmicament inviable i ambientalment insostenible perquè amb aqueix disseny, consolidarà una ciutat desigual".
La parlamentària ha expressat la seua sorpresa davant el fet que “un ajuntament del canvi com se suposa és Callosa d'en Sarrià després de les eleccions de maig de 2015, donara continuïtat a un projecte que es basa en la bambolla urbanística, un temps que creiem acabat i que ara l'ajuntament de Callosa ressuscita".
La diputada ha advertit que “aquest model de creixement que planteja la modificació del pla general de Callosa, que reconverteix sòl no urbanitzable en una desmesurada actuació, sembla més pròpia d'haver-se fet 10 anys arrere. En l'època de les terres mítiques i els aeroports fantasma, quan es pensava que tots aquests projectes serien el *Xanadú valencià”.
Al seu judici, “necessitem estratègies que reactiven econòmica, social i mediambientalment el nostre territori i, dins d'aquestes estratègies, per descomptat que no està la qualificació de nous sòls amb l'excés d'habitatges que tenim en tot el territori valencià i espanyol; ni la creació de camps de golf amb la sequera que estem patint i que s'agreujarà en el futur amb els efectes del canvi climàtic”.
La parlamentària ha lamentat que cap de les dues sentències unànimes del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que al novembre de 2014 van rebutjar el PAI Anibits-Margequivir, d'una banda, i la part parcial del PGOU que afectava en aquesta localitat, per una altra, ha aconseguit frenar les aspiracions empresarials del complex residencial.
El nou sector urbanitzable seguiria ocupant espais protegits declarats llocs d'interès comunitari, com les serres de Bernia i Ferrer, i ocuparà la zona d'especial protecció per a les aus situada en les serres de la Marina, en unes 100 hectàrees, “i creiem que tindria un impacte negatiu i inassumible sobre el medi ambient d'aquestes zones·.
Aquesta modificació del Pla general de Callosa d'en Sarrià pretén un creixement urbanístic que augmenta en més de 2.000 habitatges el parc existent en un municipi amb una població que no arriba als 8.000 habitants.
Al debat en la comissió d'aquesta iniciativa han assistit representants del col·lectiu Callosa Sostenible.
