Iceta descarta invertir en la Cova de Bolomor a iniciativa pròpia
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha lamentat la poca predisposició malgrat les bones paraules “perquè res canvie” del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, en qüestions de responsabilitat de l'Estat en elements patrimonials radicats en el territori valencià que li ha traslladat el portaveu de Compromís.
D'altra banda, el ministre de Cultura i Esport, s'ha obert, després de les iniciatives i preguntes del senador de Compromís, Carles Mulet, “a invertir en un futur o col·laborar amb l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna” per a la creació del Centre d'Interpretació de la Cova de Bolomor. Iceta ha recordat que la gestió d'aquest jaciment no és estatal ni existeixen convenis amb aquest. “Això no impedeix que des de l'Institut de Patrimoni Cultural es col·labore amb allò que se'ns demane des d'institucions, al marge que siga de la nostra titularitat o no. Intentem ajudar a tothom, però en el cas d'aquesta cova no tenim aportacions que fer. Si en algun moment se'ns demana suport el considerarem i a això ajuda que ajuntament, comunitat autònoma i diputació vinguen junts de la mà per a treballar més i millor en benefici d'un patrimoni sens dubte important i de tots”, ha assenyalat.
Des de Compromís valoren “molt positivament aquest canvi d'actitud” després de les accions realitzades des de Compromís per a reclamar la implicació del Ministeri amb la cova de Bolomor.
L'excavació de la cavitat ha proporcionat abundants materials prehistòrics, restes lítiques, òssies, estructures de combustió, així com fòssils d'homínids. El jaciment és especialment important per la seua àmplia cronoestratigrafia que abasta des del Plistocè mitjà als inicis del Plistocè superior, entre 100.000 i 350.000 anys abans del present.
Les troballes més rellevants concerneixen les restes associades al poblament humà més antic conegut de les terres valencianes que corresponen al Paleolític antic. La investigació ha documentat un excepcional i únic registre prehistòric sobre la utilització de llars al llarg de 250.000 anys, parlem de les primeres evidències d'ús de foc controlat en la Península Ibèrica que se situen entre les més antigues d'Europa.
