La Generalitat torna a recórrer contra el repartiment de menors migrants que va ordenar Sánchez
El Consell considera que el desenvolupament del Reial decret vulnera competències autonòmiques en matèria de protecció de menors
La Generalitat Valenciana ha decidit fer un pas més en el seu pols legal amb el Govern central pel repartiment de menors migrants no acompanyats. El Consell ha aprovat este dimarts presentar un recurs contenciós administratiu contra el Reial decret 658/2025, aprovat el passat 22 de juliol, que regula com han d’actuar les comunitats autònomes davant situacions migratòries extraordinàries que afecten menors estrangers sense referents familiars.
Este nou recurs se suma al que ja es va presentar en abril davant el Tribunal Constitucional, quan el Consell va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra el Reial decret llei 2/2025, la norma que va permetre a l’Executiu central posar en marxa un sistema de redistribució de menors arribats principalment a Canàries, per a alleujar la pressió sobre les illes.
El decret actual, recorregut per via administrativa, desenvolupa i concreta eixe repartiment, establint els criteris d’assignació de places entre les comunitats autònomes i fixant obligacions pel que fa a terminis, recursos i atenció als menors.
Segons la Generalitat, esta normativa suposa una ingerència directa en les competències autonòmiques en matèria de serveis socials i protecció de la infància. Des del Consell es defensa que l’atenció a menors tutelats és una responsabilitat autonòmica, i que el Govern central no pot imposar per decret el repartiment sense consens ni previsió suficient de mitjans.
La portaveu del Consell, Susana Camarero, ha denunciat que este repartiment de menors s’ha fet “de manera unilateral, sense negociació prèvia, sense explicar els criteris i, el que és més greu, sense preveure els recursos necessaris per a atendre dignament estos menors”.
Segons ha informat, la Comunitat Valenciana hauria d’assumir l’arribada de 571 menors, la qual cosa suposaria un cost de 44,5 milions d’euros anuals, enfront dels 7,4 milions anunciats pel Govern, “que només cobririen la seua estada durant tres mesos”. “El sistema de protecció de menors en la nostra Comunitat ja està tensionat, i esta imposició només generaria amuntegament i manca d’atenció adequada”, ha afirmat.
Camarero ha recordat que en 2024 es van atendre 912 menors estrangers sense referent familiar a la Comunitat, amb una ocupació mitjana del 160 %, i que ja s’havia fet un esforç inversor de més de 9 milions d’euros per a augmentar en més del 60 % les places d’atenció residencial. “No és manca de solidaritat, és responsabilitat. No es pot atendre estos menors com es mereixen sense personal, infraestructures ni finançament adequat”, ha remarcat. A més, ha qüestionat que comunitats com Catalunya o el País Basc hagen quedat fora del repartiment i ha lamentat la manca de criteris objectius d’equitat.
La vicepresidenta ha destacat que el recurs compta amb l’informe favorable de l’Advocacia de la Generalitat i, igual que va ocórrer amb el reial decret llei, es considera que pot infringir l’ordenament constitucional de distribució de competències, així com vulnerar els drets fonamentals d’estes persones menors d’edat, cosa que fa necessària la presentació del corresponent recurs contenciós administratiu.
Controvèrsia
Al mes de març, l’Executiu de Pedro Sánchez va aprovar el Reial decret llei 2/2025, al·legant una situació d’emergència per l’augment d’arribades de menors migrants a Canàries. La mesura va comptar amb el suport de diverses comunitats autònomes, però va generar rebuig en altres, especialment en aquelles governades pel Partit Popular, com és el cas de la Comunitat Valenciana.
El Govern valencià, liderat per Carlos Mazón, va al·legar aleshores que el decret vulnerava l’orde constitucional de repartiment de competències. En abril, el Consell va aprovar portar la norma davant el Tribunal Constitucional per considerar que no s’havia comptat amb les autonomies ni s’havien respectat les seues atribucions en la gestió del sistema d’acollida.
Ara, amb l’entrada en vigor del desenvolupament reglamentari, l’executiu autonòmic torna a activar els mecanismes legals per a frenar-ne l’aplicació.
