Joan Costa inaugura l´exposició "Figura Humana. Quasi una retrospectiva"
Divendres 10 de maig, a las 20 hores, s’inaugura a la Sala Coll Alas de Gandia l’exposició “Figura Humana. Quasi una retrospectiva” de Joan Costa (el Grau de Gandia, 1952), amb una bona part de l’obra pictórica de l’artista dedicada al cos humà, i que es podrá visitar fins el 15 de juny.
A partir d’obra de col·leccions particulars i del mateix artista, l’exposició és un recull de peces significatives en l’evolució pictórica de Costa. Es tracta de retrats, nus i composicions simbòliques construides a partir de fotografíes d’artistes relevants com ara Man Ray, Mapplethorpe o David Hamilton per a donar nous significats a temes tradicionals com el bodegó.
Com diu el crític d’art i exdirector del MUVIM Romà de la Calle al catàleg de l’exposició, durant els seus estudis a l’aleshores Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València (hui facultat de la Universitat Politècnica de València), Costa va aprofitar, al màxim, l'oportunitat didàctica que li facilitava un diversificat quadre de professors, entre els quals hi havia Felipe Garín, Alfons Roig, Esteve Edo o Manuel Silvestre de Edeta, arrelats, sobretot, en la llarga tradició artística valenciana, lògicament heretada, fundada entorn de la figuració i en la normativa neoclàssica, i “es va deixar aconsellar i tutelar pel professor Francisco Lozano, convertit, de fet, en assessor directe dels seus treballs, inquietuds, experiències i etapes”.
“Joan Costa sempre va mostrar un marcat decantament cap a l’estudi i conreament de la figura humana”, explica De la Calle. “Realitat i història han sigut els dos principals espills d'on ha extret, pictòricament, els elements i les relacions, activades en les seues narracions personals, en les seues imaginàries elaboracions selectives i en els seus sòlids i sofisticats reptes hermenèutics”.
En les obres més recents, Costa exercita un “autoreciclatge” (o “d’aprés”) de les seues pintures dels anys 80 que li serviren per a deixar al darrere les ensenyances acadèmiques.
“D'interpretar la història i de construir una realitat personal, s'ha tractat, sens dubte, gràcies a l'eficaç xarnera o frontissa de la fantasia aplicada per Joan Costa, des de sempre, a les seues relectures, versions, homenatges i d’après, jugant atrevidament a obrir-se camí, en una concreta transmodernidat alternativa, transgressora i diferenciada”, explica De la Calle.
“La seua ja densa i prolixa producció d'obres i de sèries, d'estudiades tècniques mixtes d'oli/acrílic -a través de dècades de recerca, trenades de pràctica artística i pedagogia-, fan hui possible l'exposició retrospectiva, celebrada a la seua Gandia natal, per a contrastar aquestes reflexions actives de contextualització i reactivada anàlisi sobre la investigació al voltant del cos humà, com a indubtable llenguatge universal”.
