elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Com evitar un colp de calor en els gossos

Com evitar un colp de calor en els gossos
  • Al no disposar de glàndules sudorípares repartides pel cos, únicament poden regular la temperatura mitjançant els pantaixos

Encara que l'estiu s'estiga acabant, seguirem amb altes temperatures estivals, tant nosaltres com les nostres mascotes. I és que a causa de la calor i una mala prevenció, a vegades es poden ocasionar-nos seriosos disgustos pel que fa a la salut dels gossos.

Els gossos, al no disposar de glàndules sudorípares repartides pel cos, únicament poden regular la temperatura mitjançant els pantaixos, i eliminar la suor a través dels coixinets de les seues potes, procés que de per si mateix és lent. Per tant, si la temperatura dels seus cossos augmenta, poden patir un colp de calor, havent-hi 1 de cada 3 casos amb conseqüències irreversibles.

L'acceleració del ritme cardíac del gos, acompanyada de pantaixos amb presència de baves, i d'una respiració ràpida i nerviosa, són alguns dels símptomes d'un colp de calor en gossos més evidents. A aquests comportaments, solen afegir-se uns altres d'igual importància:

  • Un colp de calor en gossos pot comportar que la seua temperatura corporal aconseguisca més de 42 °C, tenint en compte que el nivell mig òptim en gossos és al voltant de 38 a 39 °C.
  • Es produeix una disminució de sucre i sals en el seu cos, que pot manifestar-se mitjançant la presència de tremolors, feblesa muscular i falta d'equilibri. En alguns casos, també poden presentar-se vòmits i diarrees.
  • Les seues mucoses i genives poden adquirir un color blavós a causa de la falta d'oxigenació en sang.
  • El gos pot arribar a perdre la consciència, i patir danys majors com ara hemorràgies, insuficiència renal o hepàtica, dany cerebral, i fins i tot fallada multiorgànica.

Si detectes alguns d'aquests símptomes en la teua mascota, és probable que estiga patint un colp de calor. Si et trobes en aquesta situació, primer aplica la calma, i actua de manera ràpida i eficient. Pots aplicar-li uns primers auxilis que li seran de gran utilitat. El primer objectiu és fer que la seua temperatura corporal descendisca, per la qual cosa és convenient anar banyant-lo contínuament amb aigua temperada. Evita cobrir-ho amb tovalloles, o sotmetre-ho a mesures extremes (bany en aigua molt freda o ús de glaçons), sense prescripció veterinària, perquè pots generar-li l'efecte contrari. També has d'intentar que vaja bevent aigua fresca però sense accelerar-se. Ni molta, ni molt ràpid, perquè vagen estabilitzant-se els seus nivells d'hidratació.

Pautes per a evitar-ho

  • Mai deixes al teu gos només dins del cotxe. Encara que es tracte de pocs minuts, el teu vehicle pot convertir-se en un autèntic forn per a ell.
  • Activa l'aire condicionat quan us desplaceu amb cotxe, i evita que el teu gos estiga exposat directament al sol.
  • Tant si esteu gaudint d'una jornada de platja o de muntanya, fuig de les hores de major calor o humitat. En el cas de la platja, combina moments de bany amb uns altres de descans en l'ombra (equipa't sempre amb una ombrel·la). I si al teu gos no li agrada l'aigua, o és dels quals s'emocionen corrent pel camp, tingues sempre a mà un abeurador portàtil amb aigua neta i fresca, i veus banyant-lo cada poc temps.
  • Si el teu gos és d'una raça amb abundant pèl, pensa que una bona tallada de cabells estiuenca pot disminuir la seua sensació de calor i, en conseqüència, ajudar-ho al fet que suport millor les altes temperatures del període estival.
  • Finalment, tingues especial cuidat si el teu gos és de faccions camuses, ja que aquestes races, per les seues característiques en termes de respiració, estan més exposades a desenvolupar majors complicacions davant un colp de calor.

Si els símptomes tornen o persisteixen, acudeix immediatament al veterinari. Segurament, el professional explorarà a l'animal amb deteniment, controlarà la seua situació per a mantindre'l fora de perill, i li realitzarà anàlisi de sang amb la finalitat de determinar si s'ha produït alguna afectació orgànica.

Pujar