Descobreix les joies medievals de la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana pot presumir de comptar en les seues tres províncies amb autèntiques joies medievals en forma de ciutats emmurallades, monuments considerats Patrimoni de la Humanitat o fortaleses descomunals, indestructibles. La importància que el territori valencià va tenir durant l'Edat mitjana ha deixat la seua empremta en forma d'un excels patrimoni d'obligada visita.

A la ciutat de València es troba la Llotja de la Seda, situada en la plaça del Mercat. Es tracta de la joia més rutilant del gòtic civil europeu, que va ser construïda a la fi del segle XV per a albergar les operacions dels mercaders i als seus òrgans de govern, els seus espais estel·lars són la Sala de Contractació, sostinguda per 24 columnes helicoidals, i el Consolat de la Mar. La Llotja de la Seda està declarada Patrimoni de la Humanitat.

En la mateixa capital del Túria sobreïxen dues fortificacions: les Torres de Serrans i les de Quart, que formaven part de l'antiga muralla medieval. Són les úniques portes que es conserven de les dotze que la custodiaven. Han patit els bombardejos de la Guerra de la Independència, la de Successió i la Guerra Civil.

Per part seua, a Bocairent hi ha diverses inaccessibles coves artificials amb obertures perforades en el roca en el penya-segat del Barranc de la Fos. En la seua paret quasi vertical existeixen 53 cambres excavades a diferents altures, les anomenades Covetes dels Moros. No se sap amb certesa si eren cenobis visigóticos o graners de l'època berber usats pels llauradors dels entorns.

 A Castelló, concretament es troba la localitat de Morella que, amb dos quilòmetres de muralla circular i 17 torres, la mantenen tancada en la seua pròpia bellesa medieval. Les ruïnes del seu castell, a la part alta del turó, i, als seus peus, la basílica arxiprestal de Santa María la Major, señorean un bell conjunt medieval d'esbalaïdora monumentalitat.

A pocs quilòmetres es troba Sant Mateu, on existia el palau del gran maestre de l'orde medieval de Montesa. Aquesta bella localitat compta amb un important patrimoni arquitectònic, en el qual destaca l'església arxiprestal del segle XIII. En aquest edifici va renunciar Climent VII, l'any 1429, a la seua condició de papa, posant així fi al Cisma d'Occident.

Les dues úniques mesquites medievals de la Comunitat Valenciana

A la província de València, en les poblacions de Xelva i Simat de la Valldigna, es troben les dues úniques mesquites medievals de la Comunitat Valenciana. Ambdues són fruit d'aquell passat musulmà que va tenir l'antic Regne de València. La de Xelva avui es diu ermita de la Santa Cruz , és la més antiga d'elles atès que data de 1370. Mentrestant, la de Simat de la Valldigna, més coneguda com a mesquita de la Xara o ermita de Santa Anna, va ser construïda entorn del segle XV per a donar lloc d'oració als musulmans que vivien a la vall.

El forn més antic d'Europa en funcionament

Per a visitar el forn més antic d'Europa en funcionament ens hem de traslladar fins a el Forcall, a la comarca dels Ports de Morella. Es tracta de el Forn de la Vila, que data de l'any 1246 i manté la seua estructura original. Situat en un edifici de planta baixa al carrer que pren el seu nom, s'utilitza de tant en tant per a realitzar la Santantonà, on couen coques i rotllos que es reparteixen en la Festa del Foc, declarada d'Interès Turístic Autonòmic.

Culla, a Castelló, va ser possessió de l'orde medieval dels cavallers templers. Passejar pel seu anyenc centre històric, declarat Bé d'Interès Cultural, és tota una delícia. Un recorregut pel poble permet contemplar les ruïnes de el antic castell àrab del segle XIII, l'antic Granero del Comendador, conegut avui com La Presó del segle XIII i XIV, l'Antic Hospital o l'església d'El Salvador.

Una de les poblacions amb més encant de la costa castellonenca, Peníscola, assentisca el seu casc vell sobre una xicoteta península rocosa, a l'ombra d'una severa fortalesa iniciada pels templers a la fi del segle XIII, restaurada pels cavallers de Montesa en el segle XIV i acabada en temps de Felip II. A el castell de Peníscola també va habitar un aragonès cabezón, Pedro de Lluna, Benet XIII, considerat antipapa per l'Església de Roma en el Concili de Constança.

Castells inexpugnables

La ruta medieval per la Comunitat Valenciana ens trasllada ara a la província d'Alacant. Del seu passat medieval potser el més destacat siguen els impressionants castells que jalonen diversos municipis. Comencem pel de Villena (segle XIV), per a continuar el nostre recorregut per les fortaleses de Banyeres (segle XIII), Biar (segle XII), Castalla (segle XI) o la de Santa Bàrbara (segle IX), en la pròpia capital alacantina. Hi ha més, però no caben tots. Els deixem per a un altre viatge.

De tipus immaterial, val la pena destacar la romeria medieval a Sant Pere de Castellfort, que es realitza al poble castellonenc de Catí, en el Maestrazgo. Cada primer dissabte de maig tot el poble parteix en processó per a l'ermita del segle XIV. Es tracta d'una de les romeries més antigues d'Espanya, testimoniada ja en 1321. També cobra la seua importància la Fira Medieval de Mascarell, a la província de Castelló. És una diminuta pedania de Nules voltada per una muralla del segle XIII que es manté miraculosament intacta perquè el poble, uns 200 veïns, mai l'ha depassada.