Cultura proposa la creació d"un pla nacional d"art rupestre
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha proposat en el Consell de Patrimoni Històric la creació d'un pla nacional d'art rupestre, una proposta que ha sigut ben valorada pel Ministeri de Cultura i pels components del consell.
La Generalitat ja lidera el Consell d'Art Rupestre del Mediterrani de la Península Ibèrica (Carampi), òrgan que congrega cinc comunitats autònomes que disposen de jaciments rupestres. El passat mes de maig es va produir a València una reunió, a instàncies de la Generalitat, per a impulsar aquest òrgan, encarregat de vetlar per la protecció d'aquests béns declarats patrimoni mundial per la Unesco.
"Si hi ha un patrimoni present a tot el territori nacional, està clar que és l'art rupestre. Des de la Comunitat Valenciana mostrem el nostre interés per fer un pas més amb la sol·licitud d'un pla que regule i gestione eficaçment aquests entorns culturals", ha argumentat Amoraga.
La directora general de Cultura i Patrimoni ha emplaçat a continuar treballant per l'art rupestre en el pròxim congrés "L'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. 20 anys en la llista del patrimoni mundial de la UNESCO', que se celebra a Alcoi del 29 de novembre a l'1 de desembre.
Aquest divendres s'ha clausurat a Elx el Consell de Patrimoni Històric que, durant dos dies, ha reunit representants de les comunitats autònomes i del Ministeri de Cultura per a actualitzar la informació sobre gestions i competències que afecten el patrimoni cultural espanyol.
El Sexenni de Morella
Entre els punts aprovats pel Consell de Patrimoni Històric en la sessió està la declaració del Sexenni de Morella com a manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial per establir-se en un sistema d'actuacions rituals i tradicionals d'una gran coherència i complexitat, que el converteixen en paradigma i model de referència de les festes tradicionals valencianes.
El Sexenni de Morella sorgeix a mitjan segle XVII i se celebra cada sis anys, entorn del tercer diumenge d'agost, en honor a la Mare de Déu de Vallivana. Un dels seus actes centrals és la romeria des de Morella fins al santuari de la Mare de Déu per a recollir la imatge i traslladar-la a la localitat.
Els rituals tradicionals comencen l'any anterior a la celebració, amb una sèrie d'actes cada diumenge del mes d'agost. L'any següent, els actes de la festa comencen el dijous anterior al tercer diumenge d'agost. Destaquen, entre altres, l'entrada de les colònies, la romeria i la recepció de la imatge, per a la qual la localitat es prepara amb decoracions tradicionals.
La Generalitat ja va declarar bé d'interés cultural el febrer de 2016 la festa del Sexenni i ara ha sigut declarada manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial; una petició que va ser sol·licitada per l'Ajuntament de Morella i a la qual ha donat suport l'Administració autonòmica.
En la sessió del Consell de Patrimoni Històric de hui s'han aprovat altres qüestions d'àmbit nacional que afecten la Comunitat Valenciana. Els tocs manuals de campanes han sigut proposats com a candidats a manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial. També s'han presentat com a candidatures davant de la UNESCO per ser declarades patrimoni cultural immaterial la tècnica de construcció de pedra seca i les tamborades que se celebren a l'Alcora i Alzira.
En la jornada d'aquest dijous es va aprovar la candidatura de la ciutat de Sagunt per a obtindre el Segell de Patrimoni Cultural Europeu i, per la seua banda, l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació va exposar els treballs realitzats en la recuperació del patrimoni valencià.
