El confinament en un vaixell: la 'semillibertat' d'estar aïllat en la mar

El seu nom és Macaras i s'ha convertit en el refugi d'Elena i Paul, una parella que es troba passant la quarantena propiciada per la crisi del coronavirus a bord d'un vaixell atracat en el Real Club de Regates de Cartagena. Tots dos es dediquen al món nàutic i se senten afortunats de poder passar el confinament en la seua peculiar llar.

“És la nostra residència habitual des d'octubre de 2018 quan ho comprem per a reformar-ho nosaltres mateixos i adaptar-ho a la nostra necessitats. La idea és navegar per tot el món i poder compartir l'aventura per Youtube” compten a elperiodic.com il·lusionats, encara que hagen vist frustrats temporalment els seus plans.

Pot resultar peculiar viure aquests dies complicats sense les comoditats que dóna una casa, però la veritat és que en una xicoteta conversa amb la parella ens fan pensar el contrari i fins i tot ens desperten una mica d'enveja: “És com ser al carrer en una terrassa tot el dia. Estem junts, amb un bonic projecte i no necessitem molt més”.

Tres cabines dobles, un bany i una cuina-saló, són les estades amb les quals compten per a aquests dies en què les seues rutines s'han anat adaptant a poc a poc a les noves realitats. Això es viu igual vives on vives.

Elena ens explica que acudeixen al supermercat cada 10 dies i segueixen algunes recomanacions com llavar el menjar, canviar-se de roba res més arribar i per descomptat llavar-se bé les mans: “La veritat és que aqueixes coses les vivim com una persona normal en una casa, al final i al cap és una casa només que és mes xicoteta i flota” fa broma.

Però no estan solos. A més dels seus seguidors de instagram que segueixen el seu dia a dia a través del seu perfil (@sailingthelife) també tenen veïns que es troben en la mateixa situació que ells.

Al principi, expliquen, alguns dels veïns de vaixell van voler aprofitar la seua situació per a navegar o anar a pescar però les restriccions de mobilitat també arriben als ports. “La Guàrdia Civil els manava a port ràpidament. Passen tots els dies per ací i sempre estan molt pendents”.

A més, com a bona comunitat de veïns, i seguint la tradició que cada vesprada arriba a tots els barris d'Espanya puntualment a les huit de la vesprada es rendeix un xicotet homenatge als sanitaris aplaudint-los des dels seus improvisats balcons.

La següent pregunta és quasi inevitable: “I si s'allarga massa la quarantena pensareu a abandonar el vaixell?”. La resposta no tarda a arribar i ho fa sense titubejos: “No, no ens ho hem plantejat estem molt contents ací. En el vaixell tenim totes les nostres coses, i per a estar tancats en quatre parets veient la televisió…Estem més entretinguts ací!”.

Entreteniment no els falta, perquè com diem, es troben reformant el vaixell per a convertir-lo en la seua llar somiada i poder recórrer el món sobre ell. Una gran faena per al qual aquests dies tindran temps de sobres, alguna cosa que agraeixen: “Al mal temps, bona cara”.

L'experiència d'una jove parella que posa de manifest com aquests dies de quarantena poden fer-se molt més suportables sempre que els passem en bona companyia i amb xicotets objectius per complir.