En la Comunitat Valenciana ‘la pluja ja no sap ploure’: De la sequera a les pluges torrencials
Els meteoròlegs adverteixen que la tendència de les pluges està canviat en l'última dècada
“Al meu país la pluja no sap ploure” cantava Raimon allà pels anys 80. I sembla que la sentència continua sent una certa en la Comunitat Valenciana, especialment aquest 2023.
L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha fet balanç de l'any hidrològic en el territori valencià, i és que per als meteoròlegs el calendari de pluges és similar a l'escolar, va començar l'1 d'octubre de 2022 i va acabar aquest 30 de setembre, amb la finalitat de l'estiu.
“El més característic de l'any ha sigut la irregularitat, amb un règim de precipitacions alterat, amb breus períodes de pluges torrencials flanquejats per llargs períodes de sequera, que a més han sigut molt càlids”, destaquen els responsables de l'Aemet.
La lluvia se ha concentrado en pocos días
“És una situació que venim observant durant els 10 últims anys” expliquen des de l'agència estatal, que creu que “hi ha indicis que estem davant un nou patró en la forma en la qual es produeixen les precipitacions en el nostre territori, amb pluges torrencials més espaiades en el temps”.
Així, les pluges es produeixen cada vegada més amb fenòmens explosius de curta duració i amb forta intensitat, i cada vegada més prop del litoral, la qual cosa és un problema en perdre's l'aigua que no poden recollir els pantans ni els manantials. A més, les fortes tempestes i gotes fredes han deixat diversos diluvis amb conseqüències desastroses.
“La mateixa quantitat de precipitació s'està acumulant en menys dies de pluja, amb més torrencialidad”, expliquen des de l'Aemet, que adverteixen del nou panorama valencià: “Tenim períodes de pluges abundants d'uns pocs dies o unes poques setmanes flanquejats per altres períodes de precipitacions escasses o quasi nul·les durant mesos”.
Això sí, al final, si sumem tot el caigut enguany “ha sigut pluviométricamente normal, amb un lleuger dèficit de precipitació del 5%”, expliquen, ja que “la precipitació acumulada ha sigut de 473.2 l/m² front 499.7 que és la mitjana normal”.
D'aquesta manera, s'ha aconseguit al final pal·liar el dèficit pluviomètric de l'any hidrològic que estava en més del 40% s'ha reduït al 5%.mAsí, aquestes tempestes han salvat l'any hidrològic, encara que no han permés omplir massa els pantans ja que gran part de les tempestes s'han produït en el litoral i no en la capçalera dels rius.
Encara així, des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer creuen que no hi haurà problemes de desproveïment, encara que caldrà estar pendents en els pròxims mesos per si arrancara un nou període de sequera que complicaria les coses.
Diferència entre comarques
En qualsevol cas, la pluja no s'ha repartit per igual en el territori. La zona de major dèficit es troba en comarques de l'interior i nord de València i de l'interior i sud de Castelló, amb un dèficit de pluges superior al 25%.
Així, les comarques on menys ha plogut respecte al que és normal en aqueixes zones han sigut La Foia de Buñol, l'Alt Millars, l'Alt Palància, La Regió muntanyenca i el Racó d'Ademuz.
En el costat contrari de la balança, enguany ha sigut molt humit a la Ribera Baixa, el Baix Maestrat, L'Alcoià, el Vinalopó o La Plana Alta i la Plana Baixa.
Així ha plogut aquest 2023
Des de l'Aemet recorden que fins a meitat de maig de 2023 només hi havia hagut dos temporals de pluja més o menys generalitzats.
El primer es va registrar els dies 11 i 12 de novembre de 2022, amb pluges torrencials en zones del nord de València i de la província de Castelló.
El segon, les precipitacions que es van acumular sota la influència de la borrasca Isaack el 7 i 8 de febrer de 2023, que va ser l'únic temporal de neu de l'any, amb nevades a l'interior nord de Castelló i grossàries d'entre 15 i 20 cm a la comarca dels Ports i comarques pròximes
Entre aqueixos dos breus temporals va haver-hi llargs períodes sense tot just precipitacions; el primer va transcórrer entre meitat de desembre i el 6 de febrer, interromput pel breu temporal hivernal del 7 i 8 de febrer.
A continuació, 90 dies que van transcórrer entre el 10 de febrer i el 10 de maig en els quals a penes va ploure, de manera que al principi del mes de maig estàvem parlant d'un acusat dèficit pluviomètric.
El quadrimestre gener-abril va tindre un dèficit mitjà de precipitació del 74% i els mesos de març i abril van ser extremadament secs, els més secs de les seues respectives sèries des de, almenys, 1950.
La situació va canviar a partir de meitat de maig, que va ser el mes de maig més humit dels últims 15 anys i el més humit de l'actual any hidrològic. Les pluges de maig i juny van ser abundants, sobretot a l'interior, i van continuar fins al 3 de juliol.
Novament, després de les tempestes del 3 de juliol, es va produir un altre llarg període sense tot just pluges entre el 4 de juliol i el 25 d'agost, encara que aquest període de sequera cal considerar-lo més normal que el que es va produir a l'hivern i gran part de la primavera.
Per a acabar, setembre va tindre un caràcter molt humit, encara que les precipitacions de setembre van ser de curta duració, amb fenòmens meteorològics molt adversos, com a rebentades humides, que van provocar ratxes molt fortes de vent, violentes calamarsades i pluges torrencials molt focalitzades.
