Compromís reclama la inclusió de la mort perinatal com a supòsit dins de les baixes de maternitat i paternitat

La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Álvaro, ha registrat una proposta a les Corts Valencianes per a ser debatuda en la Comissió de Sanitat i Consum on reclama instar al Govern d’Espanya a prendre les mesures legislatives necessàries per a reformar la regulació de les baixes de maternitat i paternitat pel que fa als supòsits de mort perinatal i establir la seua aplicació de manera gradual i proporcional a les setmanes d'embaràs, garantint així que totes les mares i pares podran disposar d'un temps de recuperació física i psicològica després d'una situació de mort perinatal, amb l’objectiu de reconèixer el dret tant de la mare com del pare i assegurar la seua recuperació.

Segons la diputada Álvaro, “és imprescindible mamprendre una revisió pel que fa a les baixes de maternitat i paternitat en els supòsits de mort perinatal. Actualment per acollir-se a una baixa de maternitat o paternitat en aquests casos el bebè hauria d’haver arribat a les 28 setmanes, deixant així totalment desprotegides a mares i pares que pateixen aquesta pèrdua en les setmanes prèvies, sense cap dret a acollir-se a la baixa per maternitat i paternitat, fins i tot quan parlem de qüestions com ara haver passat amb les necessitats físiques que comporta la recuperació. La regulació d'aquestes baixes hauria de poder ajustar-se de manera proporcional a les setmanes de gestació ja que, encara que no hagen arribat a la setmana 28, mares i pares necessiten una recuperació tant física com psicològica”.

“La mort perinatal es produeix quan la criatura mor dins del ventre de la seua mare, durant el part o fins i tot fins a la primera setmana de vida. De la mateixa manera també abasta la situació en la que es produeix una interrupció voluntària de l'embaràs per qüestions mèdiques tant de la mare com del bebè. Aquesta situació, molt dolorosa per a les mares i pares, ha sigut i continua sent un tema amb moltes dificultats per a gestionar-ho a la nostra societat”, ha explicat.

“En molts casos és un tema tabú que moltes dones i homes porten en silenci, però també per la falta de procediments i protocols per poder garantir la millor atenció possible, tant física com psicològica, a la qual cosa cal sumar les mancances que existeixen en la regulació laboral. Es produeixen així situacions en les quals les mares i pares no troben un reconeixement que els permeta assumir el dol i tindre una recuperació física i psicològica”.

“Cal dir que el 2008 es va aprovar l'Estratègia d'atenció al part normal en el sistema nacional de salut, però en més de deu anys no s'ha aprovat una altra estratègia a l’àmbit estatal ni s'ha actualitzat la vigent. Només existeix una revisió mitjançant un informe de l'any 2012, que posa en evidència la més que necessària actualització de les dades, objectius i línies estratègiques. I al País Valencià, el 2009 es va aprovar una Estratègia per a l'atenció al part normal en la Comunitat Valenciana. Però més de deu anys després també és necessari actualitzar-la per tal de disposar de tots els indicadors que es necessiten per conèixer completament quina és la situació actual sobre els parts”.

“Ara, la Covid-19 fa més urgent actualitzar i adaptar qüestions relatives a l’atenció al part, per garantir els drets de mares, pares i els seus xiquets i xiquetes, fins i tot en una situació de pandèmia. Cal millorar la implementació dels drets reconeguts a la reforma de 2018 de la Llei de Salut valenciana i fer realitat un tractament més especialitzat en qüestions com la mort perinatal, contemplant tots els moments del procés: des de l'atenció assistencial de les dones quan estan ingressades a l'hospital, que en molts casos es veuen en situacions tan doloroses com les d'haver de compartir habitació amb altres mares i els seus bebès nounats; fins al seguiment sanitari i psicològic dels mesos posteriors, perquè no es troben desemparades en tornar a casa”.

“I ací és on la formació dels professionals cobra especial rellevància. Han d'actualitzar els seus coneixements i habilitats per modificar les rutines assumides per millorar la qualitat de l'atenció i evitar qualsevol indici de violència obstètrica, derivada de la manca d’atenció especialitzada cap a les dones”, ha conclòs la diputada Mònica Álvaro.