Compromís presenta en el Senat una moció per a derogar el vot pregat
El senador territorial de Compromís, Carles Mulet, ha explicat avui que davant la incertesa d'una possible nova convocatòria electoral, i vistes les traves imposades pel govern en funcions especialment en les passades eleccions generals als milers i milers de persones amb dret a vot i residents en països de l'estranger, cal emprendre de forma una sèrie d'acords que contemplen eliminar de forma immediata tots els obstacles existents de tipus tècnic, pràctic i econòmic a l'exercici lliure del dret al vot dels espanyols residents en l'estranger , reformar urgentment la llei electoral per a derogar el vot pregat i retornar als ciutadans i ciutadanes el dret a vot en les eleccions municipals, i engegar un estudi sobre la possibilitat d'incorporar el vot electrònic i/o el vot anticipat presencial per a facilitar i garantir el dret de vot a tots els espanyols residents en l'estranger.
Segons Mulet “ La participació política i en particular el sufragi universal és un dret fonamental reconegut constitucionalment. En les eleccions a Corts Generals poden votar tots els espanyols majors d'edat inscrits en el Cens Electoral, tant residents en territori espanyol com a residents en l'estranger. No obstant açò, des de la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General 2/2011 de l'any 2011 sobre l'exercici del dret al vot dels espanyols residents de manera temporal o permanent en l'estranger com a conseqüència de la modificació de l'article 75 de la Llei Orgànica 5/1985 de l'any 1985 i la introducció de la sol·licitud de vot, l'anomenat “vot pregat”, el vot d'aquest col·lectiu s'ha vist seriosament minvat pel simple fet de residir en l'estranger.
La instauració d'aquest sistema ha suposat una caiguda substancial de la participació. Abans del vot pregat votava, de mitjana, el 35% dels espanyols i espanyoles residents en l'estranger. S'ha pogut comprovar en cada procés electoral com la participació del vot estranger ha anat a menys, no per falta d'interès dels residents fóra de l'Estat, sinó per les innombrables traves burocràtiques imposades”
Són molts els impediments que els electors troben en el llarg procés del vot en l'estranger: terminis ajustats per a efectuar els tràmits, desconeixement i falta d'informació, tràmits presencials en consolats a voltes a centenars de quilòmetres de distància i amb horaris molt limitats, etc. A més, a voltes els electors es veuen obligats a pagar una taxa econòmica per a exercir el seu dret en el vot. I encara que es preveu la devolució d'aquesta taxa, les traves administratives en la reclamació tenen com a resultat, en moltes ocasions, que l'elector no recupere els diners abonats o que preferisca no votar.
Així mateix, s'han detectat irregularitats com el tancament de censos sense previ avís, cues en els consolats de fins a 5 hores sense posar reforços ni obertura d'hores extraordinàries, fax apagats i continus errors telemàtics.
Tampoc han pogut exercir el seu dret en el vot els emigrants que han tornat al territori espanyol després d'inscriure's com a votants en l'estranger per a les eleccions europees o municipals i que no es van inscriure al seu torn en el cens abans de dates excessivament curtes i estrictes.
L'escassa participació posa en evidència les traves que genera el mecanisme.
A més, una altra modificació que incorpora la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General 2/2011 de l'any 2011 és la de l'article 2 que incorpora en el punt 3 l'eliminació del dret al vot en les eleccions municipals per part dels espanyols residents en l'estranger. Aquest article vulnera un dret fonamental dels espanyols i no s'entén cap justificació per la qual haja de ser suprimit el vot municipal.
A Europa alguns països han engegat el sistema de vot electrònic. Bèlgica va ser pionera en la implantació d'aquest vot i a Estònia s'utilitza des de l'any 2005. Altres països i regions europees ja estan realitzant estudis per a implantar-ho o ho han fet de manera parcial. França, Noruega, Rússia i Suïssa ho han utilitzat en diverses ocasions i el seu ús regular s'està implantant progressivament.
En l'Estat espanyol, el País Basc, Catalunya i Galícia ja han provat aquest sistema en les eleccions en el Parlament, així com en consultes municipals o altres institucions, que també s'han dut a terme en el País Valencià i a Andalusia, encara que han sigut experiències aïllades. A nivell estatal també s'han realitzat algunes proves a les eleccions generals de 2004 i 2008, a les europees de 2009 i a les municipals de 2011, a més d'una prova sense validesa al referèndum sobre la Constitució Europea.
D'altra banda, en 2003 Catalunya va realitzar una prova pilot de vot electrònic remot per als electors catalans residents en l'estranger. Així mateix, en alguns països europeus dels esmentats com França, sí s'ha utilitzat aquest sistema per a facilitar el vot a distància.
Una altra possibilitat és el vot anticipat presencial. A Noruega es va incrementar la participació en alguns punts percentuals l'any 1999 quan el 16% dels vots emesos van ser anticipats. En el context espanyol, Astúries ja preveu la possibilitat d'implantar aquest vot. Açò facilitaria la participació a aquelles persones que tinguen previst marxar-se fora d'Espanya en períodes propers a eleccions amb la impossibilitat de realitzar els tràmits necessaris per a la votació a temps, ja que el canvi de residència es produeix dins d'aquest mateix període.
Per tot açò, des de Compromís s'ha presentat aquesta proposta “ el PP coarta i imposibilitat el vot extrajer perquè sap perfectament que els milers de joves condemnats a la diàspora pel món per la seua política, no li'l van a perdonar mai, i són vots del canvi, per açò s'han dedicat a bloquejar-los”.
