Compromís porta al Senat una moció per a ajudar a les víctimes de robatoris de nounats durant la postguerra com demana Amnistia Internacional
La iniciativa demana donar resposta a aquests processos de cerca i acompanyament a les víctimes. Reclama una reforma del Codi Penal perquè no prescriguen aquests delictes
Compromís ha registrat hui al Senat una Moció que reclama al Govern aprofundir en canvis normatius que contribuïsquen a posar fi al sofriment de les víctimes de robatoris de nounats, tal com reclama Amnistia Internacional. En l’informe “Temps de veritat i de justícia. Vulneracions de drets humans en els casos de beús robats”, l'ONG denuncia la falta de resposta per part de l'Estat als qui porten dècades cercant els anomenats “bebès robats”, el que els incrementa un patiment psicològic que arriba al llindar de la tortura i altres maltractaments.
El senador de Compromís i membre de la Comissió de Justícia, Carles Mulet, ha indicat que “és hora ja que el Govern pose solució a aquest problema al qual no se li ha prestat la suficient atenció. Com a pares no se'ns ocorre una cosa més horrorosa que ens pogueren arrabassar a un fill, com lamentablement va ocórrer a moltes dones en els anys de la Dictadura i fins relativament fa pocs anys. Pel que no queda més que contribuir a identificar a les víctimes d'apropiació, desaparició forçosa i substitució de la seua identitat i reformar el Codi Penal perquè no prescriguen els terminis per als afectats”.
La normativa específica, plantejada en la moció per AI, assenyala que l'Executiu haurà d'establir un mecanisme de coordinació dels procediments de cerca; una base de dades centralitzada que integre les mostres genètiques dels casos denunciats i les bases d'una assistència integral a les víctimes, amb orientació jurídica, acompanyament psicosocial.
La investigació d'AI s'ha desenvolupat a nivell estatal, si bé ha prestat especial atenció a algunes Comunitats Autònomes, en particular a Andalusia, Comunitat de Madrid, País Valencià, Catalunya i País Basc. El criteri per a la selección d'aquestes regions respon al fet que aquestes Comunitats Autònomes concentren més del 81% de les diligències d'investigació empreses per la Fiscalía General de l'Estat des de l'anny 2011.
Les sostraccions il·legals denunciades s'haurien produït primer en presons, i després en hospitals, maternitats, cases bressol, centres de beneficència, en alguns casos directament gestionats per congregacions religioses, que no tenien una adequada supervisió per part de l'Estat. Amnistía Internacional ha constatat cómo bebès van arribar a ser lliurats a famílies de Mèxic o Xile, sent registrats com a fills i filles biològics. La ideologia de gènere franquista que va posar el focus en el control de les dones, la seua sexualitat i la seua maternitat, va imposar la creación de lleis, algunes vigents fins a finals dels 90, que van permetre emparar la sustracción il·legal de bebès.
Per a Amnistía Internacional, no es tracta d'una violación de drets humans del passat, els seus efectes no han cessat i persisteixen hui. Si alguna cosa ha pogut constatar Amnistía Internacional al llarg de la seua investigació és el profund dolor que suporten les famílies i persones immerses en aquests processos de búsqueda, incrementat per la falta de respostes i la impunitat.
