Compromís demana ampliar progressivament els permisos de maternitat
Compromís ha registrat 53 esmenes a la Proposició de Llei per a la reforma del sistema de permisos de maternitat i partenitat perquè s'amplien a 52 setmanes, fomentant i dignificant la criança al mateix temps que redueixen les desigualtats entre progenitors.
La portaveu d'igualtat dels valencianistes al Congrés, Marta Sorlí, ha explicat que "Espanya es troba a la cua dels països d'Europa en permisos de maternitat, amb la nostra proposta ens equiparem a països com Regne Unit, Bòsnia, Albània i Montenegro i possibilitem les recomanacions de l'OMS de donar lactància materna exclusiva els sis primers mesos de vida".
La formació considera que l'ampliació del permís inicial a 8 setmanes per la presència del dos progenitors durant més de dues setmanes és fonamental, tant per al bebé com per a l'atenció de la mare, ja que es pot trobar en convalescència física.
Sobre el permís especial de recuperació per embaràs i part, Sorlí assenyala que ""tant l'embaràs com el part són processos específics i diferenciats de la criança que necessàriament cal atendre. Les possibles convalescències físiques i la recuperació fan necessària la creació d'un permís laboral específic. Així tenim en compte la corresponsabilitat però també la biologia".
Compromís considera que la llei tal com aquesta plantejada se centra únicament en la família tradicional i recorda que en l'estat espanyol hi ha prop de dos milions de famílies monoparentals, el 80% d'elles, monomarentales, les quals sofreixen una gran discriminació, sobretot a les mares treballadores.
En les esmenes registrades per la coalició s'aposta perquè aquestes famílies que es troben en una situació de desavantatge puguen utilitzar tots dos períodes de manera acumulada o a través de la designació d'una tercera persona.
Sorlí ha defensat també l'equiparació de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM) al Salari Mínim Interprofessional, escurçant d'aquesta manera les desigualtats socials i reduint la pobresa en aquells casos en què les persones progenitores no disposen d'una vida laboral que garantisca unes prestacions completes.
