Cent anys sense Joaquín Sorolla: el pintor de la llum que va fer immortal València i el Mediterrani
La Comunitat Valenciana celebra aquest 2023 el ‘Any Sorolla’ en commemoració del centenari de la defunció de l'il·lustre pintor
Joaquín Sorolla Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) és el pintor valencià més reconegut de tots els temps. La seua immensa producció és coneguda i reconeguda a tot el món i els seus quadres pengen a les sales dels principals museus. La seua enorme qualitat tècnica i el seu personal estil són fàcilment recognoscibles i les imatges que va crear formen part de la cultura visual universal.
Sorolla ha sigut, sens dubte, un dels valencians més universals. El pintor va ser part d'un moment excepcional de la cultura valenciana de finals del segle XIX i principis del XX en el qual van despuntar també Vicente Blasco Ibáñez, Ignacio Pinazo o Mariano Benlliure. La seua figura forma part de la identitat de València i ha contribuït, com a pocs, al coneixement d'aquesta terra més que la de ningú.
Per tot això, el Consell va considerar imprescindible declarar 2023, centenari de la seua defunció, Any Joaquín Sorolla, i dotar aquesta efemèride d'un contingut que aprofundisca en el coneixement de la trajectòria i obra del pintor i difonga el seu geni creador.
On gaudir de les pintures de Sorolla
La ciutat que li va veure nàixer és un excel·lent lloc per a gaudir del seu llegat artístic. El Museu de Belles arts de València és el que penja un major número dels seus olis. D'entre la seua col·lecció destaquen “Clotilde contemplant la Venus de Milo” i el “Retrat a la cantant de sarsuela Isabel Bru”.
La Casa Museu Benlliure, dedicada a recordar les figures dels germans José, pintor, i Mariano, escultor, coneguts de Sorolla, reuneix quatre peces d'aquest de reduïdes dimensions, entre les quals sobreïx el “Retrat de Peppino”, fill de José i també pintor, i una xicoteta “Marina”.
També es fa imprescindible aprofitar les visites concertades al Palau de la Generalitat Valenciana per a poder gaudir en el Va salar Daurat gran de “El crit del Palleter”, “El Pare Jofré defensant a un boig” i “Les pescadores”. En una capella del Saló de Reis es troba un “San Dimas”.
Així mateix, el Museu de la Ciutat (Plaza Arzobispo, 3) compta amb representació del mestre valencià. Una de les joies de la col·lecció permanent que s'exposa és “La meua família”, un retrat de la seua esposa i fills, molt inspirat en la seua composició per “Les Meninas” del seu admirat Velázquez.
És molt recomanable acabar el nostre recorregut per la ciutat seguint les petjades del creador, reposant forces. Ja és hora. Però no en un lloc qualsevol, sinó en un emplaçament molt vinculat al personatge: la Brasserie Sorolla, a l'hotel Les Arenes, just on s'alçava l'antic balneari i situat enfront de la mar. En el menjador comparteixen amb els comensals amb orgull un retrat d'una dama amb vestidures en tons rosacis, obra del mestre de la llum. No gaire lluny d'allí, en la Plaça de l'Armada Espanyola, encara en la façana litoral de la ciutat que tant va inspirar al geni de València, s'alça el monument que la ciutat va dedicar a un dels seus fills més estimats.
