El LabPsiTec de l’UJI participa en un projecte per a tractar les conductes d’autolesió en els joves
El projecte «Disseny i anàlisi de l'eficàcia d'una intervenció breu basada en una aplicació mòbil per a l'autolesió: mesures d'autoinforme, momentànies i biològiques com a predictors del tractament» de les universitats Autònoma de Barcelona, Vic, Barcelona i Jaume I de Castelló ha sigut un dels 36 projectes seleccionats per la Fundació La Marató per a rebre les ajudes a la recerca sobre salut mental impulsada en la convocatòria de 2021 amb els fons recaptats a La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.
El projecte, que rebrà una dotació de 398.526,25 euros, pretén desenvolupar un tractament específic per a les conductes d’autolesió no suïcida (ANS) que puga seguir-se a través d’una aplicació mòbil. La Universitat Jaume I en formarà part a través del Laboratori de Psicologia i Tecnologia (LabPsiTec) i participarà en el disseny del contingut clínic i en el desenvolupament tecnològic de l’app per al tractament de les autolesions en població jove.
Azucena García Palacios, catedràtica de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics i directora del LabPsiTec forma part de l’equip investigador amb especialistes en diferents àmbits de la salut mental i les tecnologies aplicades a la salut, com Daniel Vega Moreno, del grup GRETA de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Fundació Sanitària d'Igualada i investigador principal; Jordi Solé Casals, del grup de recerca Tractament de Dades i Senyals (TDS) de la Universitat de Vic-UCC i Marina López Solà del grup de recerca Neuropsicologia de la Universitat de Barcelona.
Un problema creixent
Tot i l’evidència que aquestes conductes són un problema creixent entre els joves i adults d’arreu del món i que, per tant, es poden considerar com un problema de salut pública pel fet de no anar necessàriament associades a la presència d’algun trastorn mental, actualment existeixen pocs tractaments que s’hagen mostrat útils per a reduir o eliminar aquestes conductes i la majoria són de difícil accés i molt costosos en termes econòmics. Aquest projecte de recerca es planteja, doncs, que una majoria de persones que s’autolesionen puguen tenir accés a un tractament que els millore el benestar emocional i reduïsca el patiment associat de les famílies.
Per a portar a terme la recerca es convidarà a participar en l’estudi una mostra àmplia de joves entre 14 i 24 anys que estiguen en tractament a causa d’algun problema de salut mental, als quals es demanarà de contestar uns qüestionaris en línia. D’aquests, se’n seleccionaran 300 per a passar a una segona fase de l’estudi. Un petit grup farà una ressonància magnètica funcional, per a veure com el cervell processa el dolor físic i emocional, i durant els tres mesos posteriors realitzaran el tractament dissenyat específicament per a ANS. La resta de participants completarà un tractament alternatiu no específic. Això permetrà concloure si el tractament específic dissenyat per a ANS és realment útil o no. Finalment, s’analitzaran conjuntament totes les dades obtingudes (les dels qüestionaris, l’app i les ressonàncies magnètiques) amb el propòsit de saber a quins joves els pot ser de més ajuda el tractament dissenyat.
La Marató per la salut mental
Els fons recaptats en l'última edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio finançaran 36 projectes d'investigació, liderats per 81 equips de recerca experts en salut mental. Aquests recursos seran decisius en els pròxims anys per a trobar més respostes a uns trastorns que, malgrat els avanços dels últims anys, continuen tenint una incidència i una prevalença molt altes: segons els experts, una de cada quatre persones tindrà algun problema de salut mental al llarg de la seua vida.
Els 36 treballs seleccionats d'acord amb la decisió del Patronat de la Fundació, a proposta de la Comissió Assessora Científica, són els que han resultat més ben valorats dels 150 que es van presentar a l'última convocatòria d'ajudes a la recerca. L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, del Departament de Salut, va coordinar un procés d'avaluació internacional en què 111 experts en salut mental van valorar els projectes en funció de la seua qualitat i metodologia, rellevància científica, sanitària i social, i valor innovador i transformador, entre altres aspectes.
