Castelló projecta 500.000 m2 de sòl residencial per a ‘cosir’ els grups del districte Oest a la ciutat

La zona Oest de la ciutat concentra la major part del sòl que el futur Pla General de Castelló proposa classificar com urbanitzabe "amb l'objectiu de cosir els grups existents amb la ciutat consolidada" perquè "és ací on la ciutat ha crescut de forma més desordenada i dispersa, creant grans buits que deixen trossos inconnexos i sense estructura urbana", segons ha explicat el regidor d'Ordenació del Territori, Rafa Simó, en la reunió del Pla General que ha abordat avui el planejament de la zona denominada Benadresa-Marrada-Grups carretera l'Alcora.

En aquest sentit, es delimiten prop de mig milió de metres quadrats de sòl residencial i altres 257.000 d'ús terciari al llarg de la carretera l'Alcora fins a connectar amb les implantacions que existeixen pròximes a l'autopista AP7. I també es delimita un sector i xicotetes unitats d'execució per a completar la trama urbana als voltants del parc Mèrida i del grup Sant Lorenzo.

Més de 150 persones han assistit a aquesta reunió, celebrada en el Centre Urban, en la qual des de l'equip de Govern han participat el propi Rafa Simó; la portaveu del Govern i tinent d'Alcaldia del Districte Oest, Verònica Ruiz, i el vicepresident de la Junta de Districte, l'edil José Luis López. El públic ha plantejat més d'una vintena de qüestions, entre consultes, propostes, suggeriments i problemàtiques, amb preguntes sobre la dotació de servei de clavegueram en la quadra dels Cubos, que ha centrat consultes sobre la seua ampliació, seguretat vial i velocitat de vehicles.

També s'ha plantejat preguntes sobre el futur de l'arbrat de l'avinguda Gimeno amb el desenvolupament del futur bulevard de la Plana projectat per la Conselleria de Vertebració del Territori; el futur de les edificacions existents en zones previstes com a urbanitzables; la volumetria de la zona residencial enfront d'Ordóñez; l'accés a urbanitzacions com La Choquera; el futur de la ronda de circumval·lació i han plantejat fins a alternatives a aquesta ronda com la utilització del traçat de la nacional.

El coordinador de Desenvolupament de la Ciutat, Fernando Calduch, i la cap de Planejament Urbanístic, Consuelo Leal, han informat els grans eixos del planejament urbanístic projectat per a aquesta zona de la ciutat, que va des de l'avinguda Vila-real fins a les urbanitzacions de muntanya de la carretera l'Alcora i el límit amb el seu terme municipal. Entre les propostes per a aquest àmbit, els tècnics municipals han destacat com a element important de la infraestructura verda una superfície de parc lineal vorejant el llit del riu Sec a l'altura de la Universitat Jaume I. "Aquest parc proporcionaria, d'una banda, una possibilitat d'oci i esplai ciutadà, una via de connexió entre barris, alhora que un element de millora del paisatge urbà", segons han apuntat.

En aquest sentit, també han destacat la zona d'espais d'interès forestal existents en el límit del terme municipal, espais que estan arreplegats com a tals en el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana i quedarien classificats com a sòl no urbanitzable protegit. També s'han referit a la "necessitat de mantenir i potenciar els valors paisatgístics d'aquesta zona, que està inclosa en la unitat de paisatge denominada Paisatge de cultius de la Plana" recollida en l'Estudi de Paisatge del Pla General.

Quant a les urbanitzacions de muntanya de la carretera l'Alcora, es proposa mantenir amb caràcter urbà les implantacions existents, delimitant solament en els casos que procedisca actuacions per a completar l'obertura de vials i zones verdes o per a la implantació de serveis urbanístics. Una situació similar a la de Benadresa, on es manté el nucli residencial existent amb un xicotet creixement en el límit Nord i es preveu establir tipologies d'edificació que millor respecten el paisatge rural en el qual se situen.

Nou eix viari, bord de ciutat

Quant al sistema viari, l'actuació més important és la reserva de sòl d'un vial que permetrà creuar la ciutat d'Est a Oest i que es convertirà en la nova vora de ciutat. El vial és la prolongació del que naix en l'avinguda Chatellerault, continua en l'avinguda Borriana, parc de l'Oest i Jacinto Benavente i es proposa perllongar fins a connectar amb la carretera l'Alcora a l'altura de l'autopista AP7.

Com a suport del transport Públic i dels trànsits per als vianants i ciclista es proposa l'adequació del traçat de l'avinguda Enrique Gimeno. Ambdues propostes han despertat interès i en el cas del nou eix viari Aquest-Oest han preguntat sobre les opcions existents per a la seua execució donat l'interès per a descongestionar la carretera l'Alcora i convertir-se en un eix per a distribuir el tràfic entre ambdues zones de la ciutat.

Finalment, quant al sòl industrial, se suprimeix una part del sòl urbanitzable industrial previst l'any 2000 i es delimita una actuació aïllada que possibilite l'ampliació de les instal·lacions existents entre la quadra Giner i el camí vell de Ribesalbes.