Els rastres de panderos recorren el centre de Borriana en Nit de Nadal
Encara que no es coneixen els inicis d'aquest costum, sí que hi ha testimonis de fa quasi cent anys
A Borriana, antigament, la vespra de Nadal els grups de xiquets s'anaven al riu a cercar pots, llandes de bicicleta, petrolieres, llavamans i qualsevol pot de llanda que en rodar pel sòl fera molt soroll; aquests els lligaven amb filferro com si fóra un rosari i ja tenien un rastre de panderos. Com no podia ser d'una altra manera, com més llarg fóra l'enfilall, més mèrit guanyaven. En caure la foscor de la Nit de Nadal, la xicalla rodava els carrers de la localitat arrossegant aqueixos rastres de panderos.
Els inicis d'aqueix costum es perden en el temps, però hi ha testimonis de gent de més de 90 anys que recorden com en la infantesa es construïen els rastres i rodaven el poble fent soroll. Aqueixa tradició va anar desapareixent a poc a poc, fins al punt que Joaquim Uriòs en 1973 escrivia: «aquest costum va passant a la història» (Buris-ana, núm. 131).
Enguany han volgut reviure aqueix costum i la vespra de Nadal a les 17.00 hores van fer rodar amb un enfilall pel centre de Borriana amb l'itinerari següent: el carrer Major, el de Sant Agustí, les Placetes, la plaça Major, el jardí del Pla, el Pla, la Tanda, la plaça de Mercé, el carrer de Sant Pere Pasqual, el d'Ausiàs March, el de la Beata Mariana, el de Sant Serapi, les Placetes, el carrer Major, el Pla de Sant Blai, el carrer de Sant Blai i l'avinguda de Joan Baptista Sanmartín.
El setè any que salen i la gent que passa acompanya la rastellera, i recorda entranyablement com a de menuts també es feien una i l'arrossegaven pels carrers de Borriana cridant l'atenció.
