Així va viure Borriana la Coronació de la Mare de Déu de la Misericòrdia fa 25 anys

Borriana està de celebració i, en homenatge a la Mare de Déu de la Misericòrdia, han organitzat una sèrie d'actes pel XXV aniversari de la seua Coronació Pontifícia. Aquest cap de setmana continuen els actes de la commemoració amb la Solemne Eucaristia en la Basílica d'El Salvador i amb el posterior trasllat de la imatge de la Verge a la plaça del Pla, lloc on va ser coronada fa 25 anys.

En 2024 se celebren els 25 anys d'eixe esdeveniment històric per a la ciutat de Borriana; mesos replets d'actes i homenatges dels burrianenses a la seua patrona per a commemorar eixe 30 de maig de 1999, però com es va viure aquell dia a la ciutat? L'historiador Guillem Ríos i la presidenta de les Dames de la Misericòrdia Maite Sabater ens compten en què va consistir eixe acte que ara recordem.

Ríos conta que va ser un esdeveniment multitudinari, d'eixos que només es repeteixen cada diverses dècades. Per a l'acte, es va alçar un gran escenari de quasi 10 metres d'altura, situat a l'inici dels carrers Barranquet, Carrera i la Tanda. Va ser dissenyat per l'arquitecte Pascual Molés i decorat per l'empresa INSA amb els colors pontificis blanc i groc. La Verge de la Misericòrdia va ser portada fins a l'escenari sobre la seua nova peanya, obra de l'escultor madrileny Emilio Tudanca, amb una concorreguda processó, partint des de l'església dels Carmelites.

Al seu torn, el patró Sant Blai, Sant Pasqual Bailón i la Verge de la Cova Santa van partir des del Pla, Sant Blai i l'avinguda de Nules, respectivament, acompanyats per una gran quantitat de persones de Vila-real i Altura, que es van unir als patrons de la diòcesi. La corona, transportada sobre un coixí, va ser portada pel llavors alcalde Alfonso Ferrada i, “arribat el moment, el bisbe Joan Antonio Reig Pla va coronar a la nostra patrona amb la diadema dissenyada per Joaquín Ortells i cisellada per l'orfebre Vicente David de València, moment en el qual es van disparar 21 salves”, afirma Ríos.

Durant tota la celebració, la Verge va estar coberta per una gran campana, que encara es conserva en el passadís de l'entrada al Salvador pel Barranquet, realitzada pel gremi d'artistes fallers.

Els veïns de Borriana van respondre molt bé, va ser un acte multitudinari i va tindre un gran acolliment, segons Maite Sabater: “Tota Borriana es va bolcar en la seua mare”. Per part seua, Ríos parla que la participació de la gent va ser “vertaderament excepcional”. Va ser una celebració a la qual es van unir prop de deu mil persones. A més, hi havia una gran quantitat de tapissos adornant els balcons i les finestres del Pla. El gran acolliment de l'esdeveniment també es va poder observar dies abans, ja que tots els objectes commemoratius de la Coronació, des de medalles i tapissos fins al programa d'actes i litografies pintades a l'oli per Pepe Forner, es van esgotar ràpidament.

Ríos esmenta el suport de les entitats locals que es van bolcar en l'esdeveniment i recalca la generositat de la Caixa Rural San José: “Va donar el lliri blanc i el nou ceptre de la Verge, i va contribuir amb la campana que va completar el campanar. A més, van col·laborar en la creació del nou guió i en la producció de les 1.000 litografies de Pepe Forner”.

D'eixe dia, Sabater destaca tot el que es va fer, en el seu conjunt, ja que va ser un acte molt especial. Per part seua, Ríos fa referència que l'esperit de concòrdia que va prevaldre entre tots va ser veritablement notable. “A pesar que l'acte es va celebrar a penes dues setmanes abans de les eleccions municipals de 1999, ningú va suggerir públicament que aquest esdeveniment poguera tindre un rerefons polític”, assenyala.

L'historiador recorda l'acte com “un esdeveniment grandiós en el qual tots van estar a l'altura de les expectatives”. “A Borriana sabem organitzar aquest tipus d'esdeveniments de manera excepcional, i cada detall va ser cuidat minuciosament”, afig. De la mateixa manera, Sabater recalca: “va eixir tot preciós i espectacular”.

Finalment, Ríos mostra el seu agraïment a l'Associació de la Cort d'Honor de la Verge de la Misericòrdia: “És realment important reconéixer i agrair l'ardu treball que han fet en l'organització dels actes commemoratius d'aquest aniversari, en particular, vull destacar el paper fonamental de la seua presidenta, Maite Sabater”. “Gràcies a elles la flama encesa aquell memorable 30 de maig de 1999 continua cremant amb força, mantenint visca la devoció cap a la nostra benvolguda patrona. La seua labor és veritablement inspiradora!”, conclou.

Destacats assistents a l'acte de 1999

Entre les autoritats presents es trobaven el president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, els secretaris d'Estat per a les Administracions Territorials, Francisco Camps, i d'Energia i Indústria, José Manuel Serra Peris, el president de la Diputació Carlos Fabra, el conseller de Cultura, Manolo Tarancón, i tota la Corporació presidida per l'alcalde, Alfonso Ferrada. A més, van assistir representants de localitats la patrona de les quals també és la Verge de la Misericòrdia, com Geldo i Vinaròs, Meliana, Reus i Pobla d'Almenara, a Conca.

També va voler ser present el Bisbe de la Diòcesi de Tortosa, a la qual vam pertànyer fins a 1960, Monsenyor Don Javier Salines Viñals. A més, van ser presents algunes autoritats eclesiàstiques i la Coral Parroquial del Sant Ángel de la Vall d'Uixó i la Banda de Música d'aquesta localitat.

Com va ser el procés per a la coronació

Tal com ens compta Guillem Ríos, quan Sr. Pedro Cid va assumir el càrrec de rector de la llavors església del Salvador (actualment Basílica) en 1994, la seua primera decisió va ser visitar al Cardenal Tarancón en Vila Anita. Durant aquesta visita, Monsenyor Tarancón li va sol·licitar que posara al seu poble sota el mantell i la protecció de la seua patrona, la Verge de la Misericòrdia, de qui era un fervent devot. Aquesta trobada va marcar l'inici d'un procés que va conduir a Sr. Pedro, juntament amb la comunitat parroquial i les Dames d'Honor de la Verge, a formalitzar el 29 de juny de 1998 (dia de Sant Pere) la sol·licitud de coronació amb rang pontifici davant la Santa Seu.

La sol·licitud es va acompanyar d'un extens expedient que detallava la història de la imatge i la devoció cap a la Verge al llarg dels segles, així com la importància del temple on rep culte, en aquest cas, la primera església erigida per Jaume I després de la conquesta, entre altres aspectes rellevants.

Segons Ríos, sorprenentment, aquesta sol·licitud va ser concedida en un temps rècord de tot just dos mesos. Maite afig que després de l'aprovació de la sol·licitud, es van posar en marxa tots els preparatius que durarien un any.

Per a Ríos, aquesta coronació va significar un impuls renovat en la devoció cap a la patrona de Borriana, una adoració que es remunta a temps immemorials, com ho demostra la llegenda del Clot de la Mare de Déu. En cada aniversari s'ha pogut palpar aquesta revitalització. L'esforç i treball de l'Associació de la Cort d'Honor de la Verge de la Misericòrdia, la Confraria de Sant Blai i l'Agrupació de portadors dels patrons de Borriana, manté visca la devoció i tradició cap als patronats de la Verge de la Misericòrdia i de Sant Blai.

Actes i programació de fa 25 anys

La Coronació Canònica, amb rang de Pontifícia, representa el màxim reconeixement que l'Església atorga a una imatge com a prova de la seua arrelada devoció. Així doncs, des que el Papa va atorgar la distinció a la Verge de la Misericòrdia el setembre de 1998, es van succeir una sèrie d'actes de celebració, que es van dur a terme durant més de huit mesos. Entre ells es van realitzar actes religiosos, exposicions, concerts i conferències, organitzats per la Junta General de la Coronació, integrada per representants de les parròquies i l'Associació de la Cort d'Honor de la Verge de la Misericòrdia.

L'any jubilar va començar oficialment amb la vigília de la Immaculada. Un dels punts destacats va ser l'exposició d'objectes relacionats amb la Verge, que va estar oberta al públic el gener de 1999 en el Centre Social de la Caixa Rural. Aquesta mostra va incloure imatges de la patrona, tapissos, fotografies, joies de la Verge i diversos objectes, així com el Títol Pontifici del nomenament oficial de la Coronació de la patrona.

Entre els nombrosos concerts fets, cal esmentar l'actuació de la Coral dels Madrigalistes de Praga, així com el concert oferit per la Banda de l'Agrupació Filharmònica i la Coral Borrianenca. En aquest últim, es va estrenar la Salve composta expressament per a la coronació pels germans Vicente i Enrique Gimeno Estornell de Vila-real.

Un dels esdeveniments més concorreguts va ser la romeria, que va atraure a més de 1000 persones. A més, des de mitjan abril i fins a la data de la coronació, la Verge de la Misericòrdia va recórrer totes les parròquies de la localitat, amb l'objectiu que el Jubileu arribara a tots els fidels de Borriana. Aquesta visita de la Verge a totes les parròquies és l'acte que, per a Maite Sabater, va tindre més repercussió d'entre tots els que ens explica Guillem Ríos.

Organitzadors de l'acte: Junta de la Coronació

“L'organització va ser veritablement impressionant, i tot això es va aconseguir gràcies a l'incansable treball de la Junta de la Coronació”, manifesta Ríos. Aquesta junta va estar integrada per representants de les parròquies i l'Associació de la Cort d'Honor de la Verge de la Misericòrdia. Entre els membres destacats es trobaven el rector Sr. Pedro Cid, la presidenta de l'Associació, Lolita Ríos, així com Constantino Salom, María Teresa Feliu, Amparo Enrique, Manuela Alamán, Encarna Marí, Lolita Traver, M.ª Luisa Planelles, Rosita Ripollés, Fina Granell, Pilar Monfort, M.ª Amelia Ríos, Maruja Tarancón, Asunción Borja, Rosita Monsonís i Antonia Fortea.

Una coronació plena de solidaritat

Com a anècdota, l'historiador ens conta que la corona va ser finançada amb donacions populars i, per decisió de la Junta Organitzadora, es va atorgar la mateixa quantitat monetària a Càritas Interparroquial com a mostra de solidaritat. A més, la col·lecta realitzada durant la missa solemne es va destinar als 12 missioners nadius de Borriana que en eixe moment es trobaven en diverses parts del món, demostrant així el compromís de la comunitat amb l'ajuda humanitària i el suport als seus propis ciutadans en labors missioneres.