Andrea Alcalá, la vocalista de Borriana torna a la seua ciutat natal per a la Misericòrdia

Andrea Alcalá, aquella jove que fa poc més d'una dècada es va presentar a càstings, està fent passos de gegant per a fer-se un buit en la música. Va estudiar percussió de xicoteta i va fer els seus primers primers passos en els festivals del col·legi. Al seu primer càsting, de Factor X a València, va anar amb la seua mare que desconeixia que la seua filla cantava i segons comenta Andrea “es va quedar sorpresa” perquè “a casa mai havia cantat”.

Divendres que ve 10 de setembre actuarà, al costat del guitarristes Fernando Redondo, en les festes patronals de la Verge de la Misericòrdia de Borriana. I ho faran com a teloners de Miss Cafeïna.

Elperiodic.com ha parlat amb Andrea Alcalá que delectarà a la seua ciutat natal amb els singles ‘Alba’, ‘Jo decidisc’ i ‘Negligència emocional’, els dos últims en procés d'enregistrament aquest 2021.

Després d'actuar en un concert en línia, organitzat per l'Ajuntament de Borriana, i posteriorment al Borriana Sona i en un centre comercial de Castelló, aquesta vocalista i guitarrista torna el 10 de setembre en el cicle Borriana Alive de les festes patronals.

Com van ser els teus inicis?

Com tothom, en el col·legi en les actuacions de final de curs. Ja amb 17 anys em vaig presentar al càsting de Factor X i ací és on va començar tot. Vaig quedar entre les deu primeres i en la fase d'anar a Madrid. I és quan em vaig animar. Les meues amigues em van apuntar al càsting. La meua mare no sabia ni que jo cantava. En ser menor em va haver d'acompanyar a València i es va quedar sorpresa perquè a casa mai havia cantat.

Després, el càsting de la Veu em va donar l'oportunitat de donar-me a conéixer a Borriana i vaig començar amb les bitles.

Quins records tens dels càstings?

Molt bonics perquè en les coses fas molt amics, tots són músics, tots canten, hi ha molts nervis. És molt bonic, l'experiència va ser brutal.

Com defineixes la teua música?

Em costa definir-ho perquè m'atrevisc amb tot, ara fem música indie-punk.

En què t'inspires?

He d'estar amb sentiment. Quan més m'inspire és quan estic enfadada o vull reivindicar alguna cosa. Ací és quan agafe la guitarra, m'ho demana el cos.

Com vas aprofitar la pandèmia per a la teua música?

Tenia la música apartada i en la pandèmia teníem molt de temps lliure, així que vaig començar a escriure i va sorgir fer un concert en línia que va promocionar l'Ajuntament de Burrinaa. Després ja ens van cridar per al Borriana Sona i d'ací han eixit totes les bitles que estem fent ara per la província.

Es pot viure de la música i quins reptes et planteges per a aconseguir-ho?

És difícil però crec que si et mous bastant sí. Ara estic amb Fernando Redondo, el guitarrista que em va acompanyar als càstings, que també ha escrit cançons per a mi, que tenim pensat gravar-les en algun estudi i tirar-les avant a veure si funciona, que crec que així perquè estan donant bastant èxit en els concerts. A més, les promocionem per plataformes digitals i xarxes socials.

Com ha afectat la pandèmia a la cultura?

A mi em va vindre bé per a escriure i posar-me al dia, però tinc companys que ho han passat malament, quasi un any sense un concert. Però crec que és el moment de ressorgir, perquè la gent té ganes de concerts, de música i cultura. I cal aprofitar-ho.

Què oferiràs en el teu concert del dia 10 a Borriana?

Seran 45 minuts moviditos, festivaleros, amb cançons indie-punk que peguen amb el cartell de Miss Cafeïna, per a calfar per al concert oficial.

Com és actuar a casa?

Bastant fanfarró perquè tornes a connectar amb la gent. Quan toca algú local la gent s'entrega bastant, és molt emotiu.