elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Aquestes són les claus de la Llei Celaá

Les claus de la Ley Celaá
Les claus de la Ley Celaá
  • Dos dels punts claus de la nova norma del Govern de Perdo Sánchez és l'eliminació del castellà com a llengua vehicular i l'atac a la concertada

La Llei Celaá, que hui es debat en el Congrés, naix amb controvèrsia i debats entre els partits del govern i aquells que estan en l'oposició.

Dos dels punts claus de la nova norma que vol portar avant el Govern de Perdo Sánchez és l'eliminació del castellàcom a llengua vehicular i l'atac a la concertada han generat polèmica i fins i tot mobilitzacions.

No obstant això, la LOMLOE, més coneguda com a Llei Celáa planteja altres claus:

  • Castellà: deixa de ser la llengua vehicular de l'ensenyament i la llengua oficial de l'Estat. Les administracions garantiran el dret a rebre l'educació en castellà i en llengües cooficials per a aconseguir un domini ple i equivalent.
  • Exempció d'examinar-se de llengües cooficials: en aquelles comunitats amb més d'una llengua oficial, l'alumnat podrà estar exempt de realitzar l'avaluació de l'àrea Llengua Pròpia i Literatura.
  • Religió: oferta obligatòria, elimina el deure de cursar una matèria alternativa i la nota no comptarà per a processos d'accés universitari o a beques.
  • Valors cívics i ètics: s'estudiarà en Primària i Secundària, amb especial atenció al respecte dels Drets Humans i de la Infància i a la igualtat.
  • Currículum: els continguts bàsics dels ensenyaments mínims fixats pel Ministeri no afectaran a més del 50% dels horaris per a les comunitats amb llengua cooficial ni del 60% per a la resta.
  • Repetició de curs: els alumnes passaran de curs quan l'equip docent el considere i també amb una o dues matèries suspeses. Repetir serà excepcional i l'alumne només podrà fer-lo dues vegades com a màxim al llarg de Primària i Secundària.
  • Separació d'alumnes per sexe: els centres sostinguts parcial o totalment amb fons públics no separaran a l'alumnat pel seu gènere.
  • Educació especial: en deu anys els centres ordinaris hauran de tenir recursos per a atendre alumnat amb discapacitat. Les administracions donaran suport als centres d'Educació Especial per a alumnes que requereixen atenció molt especialitzada.
  • Admissió d'alumnes: quan no existisquen places suficients, l'admissió en un centre es regirà pels criteris prioritaris de germans matriculats, proximitat i renda. Després, es tindrà en compte el ser família nombrosa o altres circumstàncies.
  • Condicions d'admissió: n'hi haurà quan la demanda de places supere l'oferta. Vetlaran per la presència equilibrada en centres amb fons públics de l'alumnat amb necessitat de suport educatiu o desfavorit.
  • Concertats: elimina la 'demanda social' per a obrir nous centres o augmentar places. No podran percebre quotes de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït ni imposar aportacions a fundacions o associacions.
  • Sòl públic: increment progressiu de llocs escolars en la xarxa pública. Els municipis cooperaran en l'obtenció dels solars necessaris per a construir centres d'aquest tipus.
  • Places d'infantil: augment de les places públiques de 0-3 anys. Es promourà l'existència de centres d'aquest tipus que incorporen Infantil amb altres etapes educatives.
  • Educació afectiva-sexual: fomentar de manera transversal l'educació per a la salut, inclosa l'afectiu-sexual, des de Primària.
  • Història de la democràcia: els alumnes hauran d'adquirir un coneixement profund de la història de la democràcia a Espanya. Haurà de plantejar-se des d'una perspectiva de gènere.
  • Igualtat de gènere: impulsar l'increment d'alumnes en ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, i promoure la presència d'alumnat masculí en estudis amb notòria major matrícula de dones.
  • Defensa del planeta: enfortir les capacitats afectives de l'alumne en les seues relacions amb el planeta.
  • Certificació en educació secundària: els alumnes rebran en concloure l'ESO una certificació oficial amb els anys cursats i el nivell de les competències.
  • Batxillerat: es podrà fer en tres anys i també es contempla la possibilitat que l'equip docent decidisca l'obtenció del títol per l'alumne que haja superat les matèries excepte una.
  • Educació d'adults: podran incorporar-se a l'educació d'adults els majors de 16 anys amb contracte laboral o esportistes d'alt rendiment.
  • Alumnes sense qualificació: les Administracions podran organitzar programes formatius per a majors de 17 anys sense qualificació, per a permetre'ls un títol de Formació Professional o certificació acadèmica.
  • Inspectors: la fase de concurs considerarà la trajectòria professional del candidat i els seus mèrits, mentre que la fase d'oposició serà una valoració de capacitats i no una prova.
  • Digitalització: desenvolupament de la competència digital dels estudiants en totes les etapes educatives.
  • Escola rural: es garanteix un lloc gratuït en Primària en el propi municipi de l'alumne que, en el cas d'haver de traslladar-se a la zona escolar més pròxima, serà amb el mínim desplaçament.
  • Pla davant situacions d'emergència: Educació i comunitats definiran un pla de contingència perquè continue l'activitat educativa en situacions com la crisi del coronavirus.
Pujar