Compromís farà arribar a tota Almassora les comunitats energètiques locals
“Compromís per Almassora vol reduir la factura de la llum a tots els veïns i veïnes del municipi i per això la nostra proposta passa per estendre la comunitat energètica local, no sols a la els 500 metres de l'Ajuntament, com ha proposat l'equip de Govern, sinó a tot el poble, inclòs el districte marítim, on ja viuen 3.000 persones que tenen els mateixos drets a reduir les seues factures, o zones com la Vila o barris com Fátima...”. Així ho ha va manifestar el candidat de Compromís a l'alcaldia d'Almassora, Julià Gómez, al costat del cap de llista de Compromís a les Corts en la demarcació de Castelló, Vicent Marzà, en l'acte ‘Almassora, amb noves energies’, amb el qual Compromís va proposar dimecres la nit algunes de les seues propostes per al municipi.
«Encara que la Vila siga BIC i puga haver-hi limitació per a col·locar plaques solars, amb la nova legislació propiciada entre altres per Joan Baldoví en el Congrés, les plaques solars poden estar fins a dos quilòmetres, i a aqueixa distància hi ha molts edificis i terrenys en els quals sí que es poden situar panells fotovoltáicos”, va explicar Marzà. En aquest sentit, al costat de veïns del barri, es van enumerar espais amb potencial per a acollir la producció d'una comunitat energètica que incorporara a la Vila: l’Escola de Música, el Cisneros, el pàrquing de l'antiga carretera a Borriana; o espais privats, com el sostre de la Residència del Darremur, el de l'antic Mercadona de la Vila o fins i tot la Cooperativa.
En aquest sentit Marzà va detallar municipis on la incorporació de la cooperativa local en el projecte energètic d'autoproducció reduirà molt la factura elèctrica dels veïns, com el cas recent de Borriana, on el motor de la recentment creada comunitat energètica ha sigut la cooperativa agrària. “Ací hi ha un gran potencial que pot beneficiar a la pròpia cooperativa i també als veïns”, va afegir el diputat castellonenc.
Marzà va explicar que en altres nuclis urbans situats a més de dos quilòmetres de distància, com el districte marítim, les alternatives passaven tant per la promoció pública, o per generar una comunitat energètica a través de la col·laboració ciutadana. En aquest sentit, Julià Gómez va recollir el guant i es va comprometre a incorporar en el programa local de Compromís la creació d'una Oficina de l’Energia que, com a València, informe sobre reducció de despeses energètiques, i promocione i informe a la ciutadania sobre com avançar cap a la autogenerció.
Respecte a altres zones com Fàtima, tant Marzà com Gómez van posar sobre la taula l'exemple de València: “Governada per Compromís, València ha fet dels seus cementeris la major planta solar urbana d'Espanya. És un model que proposem copiar i que beneficiària directament al veïnat de la zona de Fàtima, en els voltants de la qual està el cementeri d'Almassora”.
Durant la xarrada, a la qual van assistir entitats de tota mena, es va abordar el problema de la regressió marina a Almassora: “Encara que el canvi climàtic és indiscutible, ací el principal factor de regressió és el port. Des de Compromís advoquem per transferir les competències dels ports des de l'Estat a la nostra autonomia, i per la incorporació en la seua gestió dels municipis veïns. La implicació en la gestió de les administracions del territori és garantia de major control i de major cautela davant ampliacions que poden danyar el territori. L'exemple de la nostra postura respecte a la defensa de la costa el tenim a València, on liderem l'oposició a l'ampliació del Port”.
Tant Gómez com Marzà van destacar que Almassora, amb els governs en els quals ha estat Compromís i amb una Conselleria d'Educació de Compromís, ha rebut i té compromesos inversions de més de 30 milions d'euros: la major inversió de la història a Almassora, no sols en educació, sinó en qualsevol altre camp.
