La UA presenta Annobón, obra guanyadora del Premi Adrià Gual 2020
Per primer vegada, la representació comptarà amb traducció simultània del valencià a llengua de signes espanyola, en una aposta per incrementar l’accessibilitat de les activitats culturals i artístiques organitzades per la UA
El Paranimf de la Universitat d’Alacant acull la presentació d’Annobón, una coproducció del Grec 2021 Festival de Barcelona, l’Institut de Teatre i Fora de Quadre Teatre, el pròxim dimecres 17 de novembre a les 19 hores. Annobón va ser l’espectacle guanyador del Premi Adrià Gual 2020 i finalista del tretzè Premi Quim Masó a la Producció Teatral. La representació comptarà amb interpretació de la llengua valenciana a la llengua de signes espanyola, d’acord amb una de les línies estratègiques prioritàries del Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària de la UA: incrementar l’accessibilitat a les manifestacions artístiques de tota mena que organitza, incloent les arts escèniques.
Aquesta peça teatral posarà sobre l’escenari un viatge íntim fins a l’únic país africà que té el castellà com a llengua oficial i que, fins fa 52 anys, va ser una província espanyola més. Un recordatori de l’impacte de la petjada colonial en un país, Guinea Equatorial, del qual Barcelona va exercir com a metròpoli principal. Les entrades estan disponibles en veu.ua.es/entradas.
Arde el monte de noche és una de les novel·les més reconegudes de Juan Tomás Ávila Laurel, l’escriptor més traduït de Guinea Equatorial. El llibre està descatalogat en castellà, llengua en la qual va ser escrit, i ara arriba, per primera vegada, al teatre. Ho fa amb l’adaptació de l’obra sota el títol Annobón, que pren el nom de l’illa de l’oceà Atlàntic on va créixer l’autor. S’ambienta en els anys 70, quan Guinea Equatorial es va independitzar d’Espanya i el que ocorria en aquesta illa africana semblava que no importava ni al dictador del país ni a la seua antiga potència colonial. A Annobón un incendi fortuït desencadena una cadena imparable d’infortunis a l’illa de la mar d’Atlant. La descripció de la vida a l’illa, des del punt de vista d’un xiquet, ens parla d’un lloc aïllat, com ho va ser Annobón (on després de la independència de la colònia els illencs van patir una epidèmia de còlera, sense rebre assistència mèdica, i el govern de Francisco Macías va prohibir l’entrada i l’eixida de la població, i es va iniciar un període d’aïllament de l’illa durant dos anys). Després de la independència, Guinea Equatorial va ser esborrada dels llibres d’Història i va passar a ser matèria reservada. La peça vol recuperar la memòria oblidada, amb voluntat d’aportar al teatre una perspectiva descolonial. El cos, mitjançant el moviment, la paraula i la imatge, dialoga amb les representacions colonials imposades, i estableix una resistència a través la veu, la llengua, les tradicions i l’herència cultural autòctona, que perduren malgrat segles d’opressió i oblit.
Protagonitzada per Ricard Boyle, està codirigida per Andrea Bel i Recaredo Silebo Boturu, una de les ànimes del teatre equatoguineà.
