L’Institut Valencià de Cultura presenta ‘En concert Maika Makovski’ al Teatre Arniches
L’IVC continua amb el seu suport al sector musical i aposta pels concerts dins de la seua programació.
L’Institut Valencià de Cultura ompli de música el Teatre Arniches amb el concert de la música, actriu, artista visual i compositora Maika Maovski.
La mallorquina, establida a Barcelona, és una de les grans veus de la música del nostre país. Des que iniciara la seua trajectòria professional en 2005, Maika ha anat creixent amb cada un dels seus set treballs discogràfics, i és reconeguda com un dels nostres grans talents musicals.
La delegada territorial d’IVC a Alacant, Alicia Garijo afirma que: “La música és un gènere que atrau molt l’atenció del públic; però és que a més, tenim la sort que a l’Arniches sempre s’aconsegueix crear una experiència única gràcies a les fantàstiques condicions acústiques del teatre”. I afig: “Estic segura que, a més, en el cas de Maika Makovski serà un concert molt especial per la gran qualitat de l’artista i per la seua sensibilitat i vinculació amb el teatre”.
La carrera de Makovski està fortament vinculada a les arts escèniques, ja que inclou entre els seus treballs amb la composició de bandes sonores de teatre com ‘Desaparecer’, ‘Leonce und Lena’, ‘Forests’ (finalista del premi Max a millor composició musical 2014) i ‘Només són dones’ (finalista del premi Max a millor composició musical 2017).
El seu talent l’ha portada a realitzar grans col·laboracions amb artistes com Howe Gelb, The Dubliners i The Jayhawks i va tindre la seua continuació amb ‘Kraj So Koferot’ (2007). Més endavant, el mateix John Parish (no sols còmplice de PJ Harvey, també d’Eels i de Tracy Chapman) va realitzar la producció de ‘Maika Makovski’ (2010), disc lloat per la crítica que la va portar a encapçalar portades com la de Ruta 66 aquest mateix any.
El seu caràcter sensible i desenfadat ha aconseguit traspassar fronteres, i l’ha duta a recórrer Sud-amèrica, els Estats Units i quasi tot Europa.
Batejada com ‘la musa de l’underground’ per la premsa especialitzada, té el do de captivar l’espectador acariciant el piano o ‘rockejant’. I és que si una cosa caracteritza l’estil de Maika Makovski, és la seua capacitat per a fugir de la pertinença a qualsevol estil o col·lectiu, com ella mateixa ha declarat en nombroses entrevistes. Una artista versàtil a la qual protegeix tant la crítica com el públic, i que ja ha exhaurit les localitats per a la seua cita alacantina.
