El Consorci de Museus i NEGRE presenten l’exposició audiovisual ‘Al azar de Baltasar, al azar’ a Las Cigarreras
Una intervenció digital de l’artista Rafael Guijarro, que estarà disponible fins al pròxim 13 de maig al Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant
La proposta artística parteix de la pel·lícula ‘Au hasard Balthazar’, de Robert Bresson, considerada com una de les millors obres cinematogràfiques dels 60
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana presenta aquest dijous 9 de març, juntament amb NEGRE —el projecte de programació audiovisual per a la Caja Blanca del Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant—, la intervenció digital ‘Al azar de Baltasar, al azar’, que forma part de la desena edició del festival PhotoAlicante i que estarà disponible fins al pròxim 13 de maig.
Es tracta d’un projecte d’apropiació audiovisual que parteix de la icònica pel·lícula francesa ‘Au hasard Balthazar’, de Robert Bresson, considerada una de les millors peces cinematogràfiques de la dècada dels anys 60. En la mostra, l’artista Rafael Guijarro intervé digitalment la pel·lícula i la desarticula fins a indefinir-la en termes narratius. Si bé el llargmetratge hi roman, ara, els seus plans, convertits en clips independents i sotmesos a un algoritme informàtic, es van succeint en pantalla de manera completament aleatòria, formant un rizoma infinit.
“Des del Consorci de Museus, comptem amb una línia contínua de treball, juntament amb NEGRE, per a oferir al llarg de l’any propostes culturals, a la Caja Blanca de Las Cigarreras, que reivindiquen les pràctiques artístiques contemporànies com a lloc d’experimentació audiovisual i que contribuïsquen a impulsar el talent en aquest àmbit. Participem, des de 2018, en el festival PhotoAlicante, que s’ha convertit en un punt de trobada per a amants de la fotografia contemporània i una plataforma d’impuls per a les i els professionals del sector, i un espai òptim per a reforçar xarxes d’intercanvi d’idees i de tendències”, assenyala el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont.
Amb ‘Al azar de Baltasar, al azar’, Rafael Guijarro busca involucrar l’espectador en un exercici de formulació de sentits tradicionalment vinculats al paper de director o directora. Per a fer-ho, construeix un dispositiu formal que desarticula el sentit de la pel·lícula i ofereix a l’espectador la possibilitat i responsabilitat de projectar-hi significats nous.
Així, si, en la cinta de Bresson, l’espectador i el capritxós atzar decideixen la història de l’ase Baltasar, en l’obra, la noció d’autoria queda subordinada a la voluntat d’una força incorpòria —l’algoritme que marca l’ordre de la successió dels plans de la pel·lícula—, que no distingeix entre cadències, ritmes o lògiques de continuïtat i que trasllada a l’espectador la responsabilitat de projectar els seus propis nodes de connexió en una àlgebra d’imatges i sons irrepetible.
