La conciliació té beneficis directes en la salut de les dones, segons l’enquesta “Las mujeres y la salud”

L’enquesta «Las mujeres y la salud», en la qual han participat 1.500 dones de tot Espanya, determina que la conciliació és una de les palanques més importants amb efecte positiu sobre l’autopercepció de salut de les dones. Així, se’n pot extraure que el 51 % de les dones que hi ha participat declara que el seu context sociofamiliar i laboral els ha facilitat trobar l’equilibri per a conciliar faena i família. L’enquesta, dirigida per la professora María Teresa Ruiz Cantero, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant (UA), ha sigut elaborada per Psyma Ibérica per encàrrec d’Organon i amb el suport de la UA, amb la finalitat d’analitzar les percepcions sobre l’estat de salut de les dones a Espanya i contribuir a entendre més bé les seues necessitats de salut.

Com explica Ruiz Cantero, investigadora especialitzada en prevenció i salut pública amb perspectiva de gènere de la UA, «per a aconseguir millores en la salut de les dones cal saber més sobre les nostres necessitats, com percebem el nostre estat de salut i quina mena d’hàbits saludables podem desenvolupar en el nostre dia a dia, factors que sempre estaran influenciats per les nostres circumstàncies socioeconòmiques. Per això vam voler realitzar una enquesta que ens n’aportara informació, dades noves i que poden ser complementàries a les que ens forneixen altres fonts».

Segons les primeres respostes analitzades d’aquest estudi, el 58 % de les dones declaren no tenir cap malaltia o problema de salut; el 35 % indica que pateix alguna morbiditat diagnosticada, i el 7 % explica que té una malaltia o problema de salut, però que encara no disposa d’un diagnòstic definitiu. A més, són més les dones (68 %) que perceben el seu estat de salut com a bo i molt bo. I, en tercer lloc, també són més les dones (el 61 %) que reconeixen preocupar-se prou o molt pel seu estat de salut.

Una major conciliació, sinònim d’una salut més bona

Un dels resultats més destacats de l’enquesta «Las mujeres y la salud» és la relació entre l’autopercepció de la salut de les dones i la seua capacitat de conciliació. Segons aquest estudi, una mica més de la meitat de les espanyoles (51 %) declara que el seu context sociofamiliar i laboral els ha facilitat trobar l’equilibri per a conciliar el treball i la família. No obstant això, un 21 % de les dones enquestades sent que encara els falten eines i temps per a aconseguir una conciliació efectiva, i el 28 % de les dones que van respondre al qüestionari considera que pot conciliar a vegades.

Seguint amb aquesta categorització, el 72 % de les dones que concilien creuen que el seu estat de salut és bo o molt bo, enfront del 65 % que declara el mateix en el grup de les que no concilien. En l’extrem oposat, el 5 % de les dones que concilien senten que el seu estat de salut és dolent o molt dolent, la meitat que en el cas de les dones que no concilien (10 %).

A més, el 61 % de les dones que concilien afirma que té rutines de son de 7/8 hores. En l’altre extrem, del grup de les dones que no poden conciliar, només el 41 % cuida la seua rutina de son. El 52 % de les dones que poden conciliar sol·liciten revisions amb el seu ginecòleg de manera periòdica, enfront del 39 % del grup que no concilia. El 41 % del grup amb possibilitat de conciliar consulta el metge d’atenció primària o l’especialista quan té dubtes de salut, cosa que en el cas de les dones que no concilien passa en el 31 % dels casos. Pel que fa a realitzar exercici físic de manera regular, és una pràctica que afirma seguir el 39 % de les dones que concilien treball i família, enfront del 26 % de les que no concilien treball i família.

Segons afirma la directora de la enquesta i professora de la UA, «quan hem analitzat l’autopercepció de l’estat de salut i altres dades de promoció i prevenció sanitària, com procurar dormir 7/8 hores o practicar exercici físic regularment, hem observat un impacte directe de la conciliació, amb la conclusió que, com més conciliació, millor estat de salut i més condicions que els faciliten promoure la seua salut. Si bé el nivell socioeconòmic s’ha mostrat científicament en la base de les desigualtats en salut, l’enquesta aporta informació sobre un altre determinant, el de la conciliació familiar, del qual existeix menys coneixement respecte de l’impacte que té en la salut de les dones. Hauria de servir-nos com a impuls per a continuar afavorint la conciliació com una de les palanques més importants amb efecte positiu sobre la salut de les dones».

Distribució del temps d’una setmana normal

Del temps total de què disposen en una setmana normal les dones que no concilien, el 35 % el destinen al treball fora de casa i el 15 % a cura de terceres persones; mentre que les que concilien afirmen dedicar un 21 % del seu temps al treball fora de casa i un 10 % a cura de terceres persones.

És comprensible que les dones que no concilien indiquen que a penes destinen un 7 % del seu temps a l’oci, un 7 % a la cura personal i un 4 % a la pràctica d’esport, tots hàbits associats a un bon estat de salut. Les dones que concilien realitzen aquestes conductes més àmpliament, perquè diuen que destinen un 12 % del seu temps a l’oci, un 11,5 % a la cura personal i un 7 % a la pràctica d’esport. 

Davant d’aquestes dades coincidents amb la literatura científica, María Teresa Ruiz Cantero confirma que «els múltiples rols socials que exerceixen les dones influeixen en l’autopercepció de la seua salut, en el repartiment del seu temps i en la priorització de la cura d’elles mateixes. En aquest sentit, crida molt l’atenció que el 50 % de totes les dones sol esperar a tenir símptomes greus per a anar al metge. Aquesta conducta puja fins al 58 % en el grup de dones que no concilien, però no és molt més baixa en el grup de les que concilien, perquè baixa fins al 46 %. La perspectiva de gènere en medicina i salut pública contribueix a explicar per què i com els determinants, com el de la conciliació, entre d’altres, indueixen desigualtats en salut evitables comparant entre dones i homes, però també entre diferents grups de dones. Tota la informació aportada anteriorment sobre conductes promotores de la salut, com aquesta conducta lligada a la recuperació de la salut, comporten reptes des de la perspectiva de la interacció sexe-gènere, reconeixent que, juntament amb els determinants biològics i sanitaris, existeixen mesures socioeconòmiques i polítiques que aplicades de manera eficaç ajuden a millorar la salut de les dones, en aquest cas, però també la dels homes quan els dos sexes són inclosos en les investigacions».  

«És imprescindible impulsar una salut amb perspectiva que tinga en compte tots els factors que afecten la salut de les dones, així com entendre què és el que més els importa respecte de la seua salut», remarca Manuel Anxo Blanco Ramos, director executiu de Relacions Institucionals d’Organon. «Els resultats d’aquesta enquesta ens ajuden a entendre millor la situació de les dones, com se senten, com perceben el seu estat de salut més enllà que tinguen o no una malaltia diagnosticada i quins són els seus interessos».

En aquest sentit, en l’enquesta també es demanava a les dones que prioritzaren les àrees que requereixen més atenció en relació amb la seua salut. D’un llistat tancat amb ving opcions, cinc àrees van ser assenyalades per més del 20 % de les dones: violència de gènere (26 %); menopausa (23 %); conciliació laboral i familiar (23 %); embaràs i fertilitat (22 %) i envelliment actiu (22 %).