La Seu Ciutat d’Alacant dedica un cicle a ‘La moguda cafeteril europea’
Tres sessions faran un recorregut pel cafè literari i artístic i com va passar de ser un lloc de simple gaudi gastronòmic a ser punt de referència, formiguer de reunió i tertúlia social
Els professors Miguel Ángel Vega i Juan Antonio Albaladejo són els coordinadors d’un nou cicle de la Seu Ciutat d’Alacant dedicat a «La moguda cafeteril europea». El cicle comença demà dimecres 25 d’octubre, a les 18 hores, a les instal·lacions de la Seu del carrer Sant Ferran, 40, amb tres sessions que faran un recorregut històric pel cafè literari i artístic i exposaran com «el cafè» va passar de ser un lloc de simple gaudi gastronòmic a ser un punt de referència, formiguer de reunió i tertúlia social. Les sessions tractaran l’activitat duta a terme en cafès mítics, com el Caffé Florian, el Greco, el Pedrocchi o el Chat noir.
Els organitzadors afirmen que «per a recordar i fer justícia als mèrits del cafè i com a invitació a recuperar presencialment aquest espai de cultura, presentem en aquest cicle de conferències l’entitat i història d’una institució creditora, com el teatre, la biblioteca o el museu, del respecte i la investigació de la gent de cultura». Vega i Albadalejo expliquen que des que a la fi del s. XVI, el jesuïta madrileny Pedro Páez tastara en la cort etíop la beguda energitzant obtinguda de la Coffea arabica fins que l’any 1683 s’establira a la Singerstrasse vienesa la «suposada» primera «Kaffeesiederei», l’Hof zur blauen Flasche (Pati de la botella blava), el germen del que seria la institució «cafeteria», van passar quasi 100 anys fins que el cafè va entrar en el cercle selecte de begudes rituals de convivència social a Europa, categoria reservada fins aleshores al vi o a la cervesa. La trajectòria de la institució iniciada pel polonès Kolzitsky va ser, des de llavors, meteòrica, fulgurant. De simple gaudi gastronòmic va passar a ser a més punt de referència i formiguer de reunió i tertúlia social. Davant del bulliciós celler medieval, prompte degenerat en impersonal «barra», el cafè, convertit ja en l’espai de gaudi de la beguda que hi va donar nom, acollia una voluntat menys orgiàstica i més reflexiva de gaudi social. Ajudava a incubar idees, projectes, programes, tertúlies, conjures, moviments... Després de l’establiment de la Singerstrasse, s’obria l’any 1720 el Caffè Florian en la plaça Sant Marc de Venècia; el 1760 a la via Condotti romana el Cafè Greco, visitat per Goethe; i el 1831, el Pedrocchi de Pàdua, «cafè sense portes», perquè romania obert les 24 hores; l’any 1825, un confiter vienès establia a Unter den Linden el Kranzler berlinès; i el 1847 i 1860, respectivament, el Griensteidl i el Central vienesos van posar les bases per al que després serien dues catedrals de la literatura austríaca; cap a 1881, el Chat noir parisenc, d’efímera existència, albergava les ombres xineses de Rodolphe Salis; cap al 1910 el Cafè Louvre de Praga, freqüentat per Einstein i tancat més tard pels comunistes, començava a competir amb el ja madur Slavia, del 1884, a l’hora d’oferir una selecta pastisseria com a acompanyament; a partir del 1914, la «botillería» madrilenya el Pombo (c/ Carretes), es convertia en cova de l’avantguarda espanyola… I multitud d’aquests que prompte es van convertir en centre de referència per a la creació, la xarrada, l’evasió o la simple coexistència presencial, que no convivència, d’una intel·lectualitat més aviat bohèmia, que va fer de la cafeteria un antre on fermentava i curava, com en el celler el vi o el formatge en la cava, un esperit crític, artístic, poètic o polític. Aquest trobava en la penombra del cafè un ambient laic de recolliment, similar al de la cel·la monacal. Hi van sorgir empreses i obres de l’esperit europeu decisives per al desenvolupament cultural del món.
Programa
Dimecres 25 d’octubre de 2023
18:00 h Miguel Á. Vega (UA): «Viena, origen de la cafetería y capital del café literario y artístico».
18:45 h Pilar Martino (URJC): «Los cafés madrileños y la vanguardia (el Pombo, el Gijón, el Comercial)».
19:30 h Pausa: Cafè i dolços
20:00 h José Gilabert (UMH): «Una historia del café alicantino».
20:45 h David Pérez (UA): «El “literato de café”, biotipo de la literatura del siglo XX».
Dijous 26 d’octubre de 2023
18:00 h Juan A. Albaladejo (UA): «El Café des Westens, incubadora de la moderna literatura alemana».
18:45 h Miguel Ángel Bañón Ortuño (Café Jurado): «Presentación y degustación de cafés».
19:15 h Projecció de la pel·lícula: La colmena (Mario Camus, 1982). RTVE.
Divendres 27 d’octubre de 2023
18.00 h Dianella Gambini (U. Perusa): «El Café italiano a partir de la Bottega del café».
18:45 h Josune García (Ediciones Cátedra): «Una cala editorial en la literatura de café».
19:15 h Antonio Bueno (UVa): «Le Chat noir y otros centros de movida parisina».
20.00 h Vi espanyol: terrassa seu (Av. de Ramón y Cajal, 4).
