Així són els pobles valencians que reclamen la independència
Bétera, Sagunt, València, Crevillent, Dénia, Oriola, Sueca i Requena són ajuntaments que tenen pobles al seu càrrec amb ànsies de ser independents
A la calor de la independència de Catalunya, però sense tindres res que vore, alguns nuclis poblacionals valencians, que bé podem dir pobles, també exigixen la seua independència amb major o menor grau de l'ajuntament del que actualment depenen. És el sonat i recent cas de Mas Camarena i Torre En Conill, dos grans urbanitzacions pertanyents al municipi de Bétera que ja han anunciat que sol·licitaran ser declarades Entitat Local Menor, una espècie d'ajuntament amb regidors i alcalde propi, triat pels veïns a diferència d'en les pedanies, que té gran part de l'autonomia local que la Constitució consagra als ajuntaments.
La legislació valenciana permet que les entitats locals menors tinguen competències per a l'administració, conservació i aprofitament del patrimoni que, si escau, se'ls assigne, l'ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes, els parcs i jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins rurals, les fires i mercats. L'enllumenat públic, la neteja viària, les activitats recreatives i d'ocupació del temps lliure, el turisme i l'execució d'obres i prestació de servicis del seu exclusiu interès quan no estiguen a càrrec de l'Ajuntament o altres entitats supramunicipals.
És el cas del Perelló o el Mareny de Barraquetes, en el terme de Sueca, la Barraca d'Aigües Vives a Alzira i Carcaixent o de Jesús Pobre i la Xara a Dénia. Per contra, les pedanies, com per exemple Pinedo, Saler, Massarrojos o Borbotó, dependents de València, no trien als seus alcaldes pedanis i tenen unes competències molt més reduïdes, moltes d'elles en aspectes únicament culturals o esportius.
Així les coses, Torre En Conill i Mas Camarena, amb una població de 7000 habitants, la qual cosa representa al voltant del 40% de la total de Bétera i denuncien que només reben el 5% de les inversions, motiu que ha animat al partit Mes Camarena- Cube (Ciutadans de les Urbanitzacions de Bétera) a presentar esta sol·licitud per a convertir-se en Entitat Local Menor. La moció, amb bastant probabilitat no eixirà avant, però suposa un toc d'atenció per part d'este partit que en anteriors ocasions ha sigut un eventual soci de govern en el conjunt de Bétera quan s'ha necessitat.
La dispersió poblacional motiu al fet que s'adoptara esta classe de legalitat, en forma de pedania o d'entitat local en ciutats com València, Alacant, Oriola o Elx. No obstant açò, motius i disputes les hi ha de tots els colors. D'esta manera cert és que nuclis com la Xara (1500 habitants) a Dénia, la Murada (3200 habitants) a Oriola, Sant Felipe de Neri (500 habitants) a Crevillent o San Antonio a Requena (1840 habitants), que tenen molta més població i extensió que altres municipis amb ajuntament de la Comunitat Valenciana, reclamen des de fa anys un tracte diferenciat o fins i tot la independència dels seus actuals ajuntaments.
Igualment, crida l'atenció que el govern de València, amb els vots favorables de PSPV i Compromís, sí que haja decidit atorgar a Benimàmet (15.000 habitants) la condició d'Entitat Local Menor, encara que com ja van avisar des de Compromís, és una decisió que competeix finalment a Madrid. Més disputa existix en el cas etern del Port de Sagunt (45.000 habitants), on el partit Iniciativa Porteña porta anys reclamant la segregació total del nucli del Port, molt més gran que el poble originari de Sagunt. Contra ells, l'argument que units es viu millor, la polèmica allí sempre està servida.
