Els agricultors valencians: “La gent no és conscient de la greu situació que viu el camp i el futur serà pitjor”

“El camp no és un negoci rendible”. Vendre per davall del cost de producció és una contradicció en qualsevol mercat i és la contradicció que viu el sector. És un dels motius que expliquen l'èxode rural: A Espanya s'han abandonat un milió d'hectàrees en un any (xifres de 2016) i la Comunitat Valenciana és qui lidera el rànquing amb 16.000 d'elles.

Aquesta situació, sumada al creixement de la importació de països de tercers a costos molt més baixos que la producció nacional posen sobre la taula un problema de base que els agricultors exposen com realment greu: “Estem perdent la sobirania alimentària i la gent no és conscient d'això”.

La imatge de dieta mediterrània, la tomaca del Perelló, el vi de Requena, la carxofa de Benicarló, la taronja de Borriana o la magrana d'Elx… són molts els exemples de la riquesa gastronòmica que ens representa i que, tal com exposa el secretari general de AVA-ASAJA, Juan Salvador Torres, podríem perdre. Salvador Torres, en aquesta entrevista amb elperiodic.com, fa balanç de la situació general del camp valencià.

Com ha afectat la pandèmia al camp valencià?

Ha variat en funció del sector. En els cítrics ha anat molt bé perquè s'ha relacionat el seu consum amb problemes de grip etc i els preus han sigut bons. Per contra, tots els productes que anaven al canal HORECA, és a dir, a restaurants, cafeteries o hotels, en tancar-se el mercat hem vist com cebes, creïlles, cols i algunes ramaderies com a oví i caprí han tingut seriosos problemes. Els preus eren molt baixos i no havia comprat.

En aquests casos hem vist com a agricultors han preferit perdre la collita abans que recollir-la per a vendre-la.

Imagina que t'ofereixen sis cèntims pel quilo i collir-lo ja que et costa més de sis cèntims. No té sentit vendre-ho perquè partim que no es cobreixen els costos de producció, és absurd recollir-ho. No obstant això, en el supermercat el client ha percebut un augment dels preus en fruites i verdures.

Per què aqueixa disparitat de preus entre origen i destinació?

Aqueixa és la pregunta que fa trenta anys que em faig. Tenim la cadena de valor, que pel camí va incrementat els costos i, per tant, els preus. Se m'escapa per què tant, l'única cosa que queda clar és que a partir de l'agricultors, totes les baules de la cadena tenen una compensació. Partíeu d'una situació precària que us estava portant a manifestar-vos abans de la pandèmia Sí. Estàvem manifestant-nos perquè no ens eixien els números a cap agricultor espanyol. Després el consumidor acaba pagant-lo car però no entenem per què els polítics no volen entrar en aqueix tema escudant-se en la llei de l'oferta i la demanda.

Les mateixes reivindicacions de fa uns mesos continuen vigents hui. Què li demaneu als polítics?

Diverses coses. En els últims vint anys s'han anat abandonant les explotacions perquè no entren joves i la mitjana d'edat és cada vegada major fins al punt que fins i tot estant jubilats continuen treballant perquè no hi ha relleu. Aquesta és la realitat i si no es prenen mesures la despoblació seguirà. Se'n diu competència i es diu que fins i tot la venda a pèrdua és bona perquè es dinamitza el sector. Però la realitat és que nosaltres deixem de produir pels elevats costos i s'importa cada vegada més. Així arribarà un moment en què l'alimentació europea dependrà de fora, de països tercers. I això és molt greu i la gent no és conscient d'això: estem perdent la sobirania alimentària.

La regulació de la venda i els costos és un deure pendent.

El problema és que no hi ha una autoritat que fixe el preu mínim de venda. Quan comencem les manifestacions el ministeri va traure un decret en el qual deixava clar que en totes les operacions de compra-venda sempre s'havia de comprar per damunt dels costos efectius. El ministeri vol que cada agricultor fixe els seus costos però si un comerç ve i m'ofereix onze cèntims quan m'ha costat 23 no tinc més remei que cedir i posar onze cèntims perquè estic treballant amb productes peribles que sinó em quedaré. Per tant, per a què em val a mi el decret? És absurd que un faça venga per davall de cost, no té sentit i és el que està passant.

El problema de despoblació que comenta i el del creixement de les importacions de productes de tercers contrasta amb la imatge que es transmet a l'exterior d'agricultura mediterrània, quilòmetre zero i productes autòctons.

Això és un conte que no té res a veure amb la realitat. Si tan bé es viu en el món rural, per què s'està despoblant? La base del món rural és l'agricultura i la ramaderia perquè es genera economia al voltant, l'agricultor consumeix, compra en el supermercat, en la farmàcia, necessita un pintor per a la casa, gasta telèfon… Si la gent del món rural visquera bé no es despoblaria i ningú vol veure aquest problema. Ens vénen a parlar de turisme rural i de portar-nos internet… no volem això, volem que s'asseguren que la ramaderia i l'agricultura són rendibles i així veuran com tota la resta ve per afegiment.

Per què aquesta importació de països tercers que denuncieu està relacionat amb algunes de les plagues que està patint el camp valencià?

Perquè es preval el comerç per damunt de tot, del medi ambient, de la gestió del territori, de les plagues… Europa preval el comerç i no és rigorós amb les inspeccions fitosanitàries.

Com penseu que serà el futur pròxim?

És molt prompte per a parlar del que pot passar. Previsiblement la campanya de cítrics pot anar bé però si hi ha un rebrot, què passa en el canal horeca? El futur no és bo, pensem que la classe política no està intentant solucionar els nostres problemes i aquests s'agreujaran.