Les llums i les ombres de la poeta Delmira Agustini centren una xarrada col·loqui del CeMaB
La catedràtica de Literatura Hispanoamericana de la Universitat de Sevilla Trinidad Barrera impartirà demà una conferencia col·loqui, al costat de les seues homòlogues de la Universitat d'Alacant Carmen Alemany i Eva Valero
El Centre d'Estudis Iberoamericans Mario Benedetti de la UA organitza demà dijous 24 de febrer a les 10 hores, en les instal·lacions del CeMaB del campus (Facultat de Filosofia i Lletres III) la xarrada-col·loqui «Delmira Agustini: luces y sombras de una poeta», a càrrec de Trinidad Barrera, catedràtica de Literatura Hispanoamericana de la Universitat de Sevilla, a propòsit de la publicació del seu últim llibre, una antologia de l'obra de Delmira Agustini titulada El Rosario de Eros (Renacimiento, 2022).
La professora Barrera dialogarà amb les catedràtiques de la UA Carmen Alemany Bay i Eva Valero al voltant d'aquesta gran poeta uruguaiana l'escriptura de la qual, inscrita en el Montevideo de final del XIX i principis del XX, evoluciona cap a una rotunda transgressió. L'acte tindrà un format presencial fins a completar la capacitat de la sala i serà retransmès per Streaming UA a través de l’enllaç següent: https://vertice.cpd.ua.es/263572.
Delmira Agustini
(Montevideo, 1886-1914) és una de les poetes més representatives de la poesia hispanoamericana del segle XX. Admirada pel seu talent i per la sensualitat dels seus versos, la prematura i tràgica mort que fa d'ella tota una llegenda, no va impedir que es publicaren tres poemaris que van cridar l'atenció dels contemporanis i que van desconcertar la societat uruguaiana del seu temps. Elogiada per Rubén Darío que va escriure el «Pórtico» del seu llibre Los cálices vacíos, i per altres intel·lectuals del moment, la retòrica modernista hi va deixant pas a una nova visió del llenguatge eròtic, la del desig femení, que va xocar amb els codis tradicionals del seu voltant i que va crear una escola entre les veus femenines que reprenen el seu llegat. A partir de l’any 1902, als setze anys, comença a publicar els seus primers poemes en la revista La Alborada. L'any següent, aquesta mateixa revista la convida a col·laborar en una secció que ella mateixa bateja amb el nom de «La legión etérea» i que signa amb el pseudònim de Joujou. En aquesta secció, Delmira s'ocupa de fer retrats de dones de la burgesia de Montevideo que destaquen culturalment i social. L’any 1907 publica el seu primer poemari, El libro blanco (Frágil) que va ser molt ben acollit per la crítica. El 1910 publica el segon llibre, Cantos de la mañana. Aleshores el seu prestigi com a poeta és considerable i, fins i tot, arriba a ser elogiada per Rubén Darío, a qui coneix l’any 1912 durant una visita d'aquest a Montevideo. Al febrer del 1913 publica el tercer llibre de poemes, Los cálices vacíos, poemari més obertament eròtic que els anteriors, una cosa que provoca un escàndol social que després passa a la murmuració incessant entorn de la jove poeta i el seu atreviment. Els poemes van resultar especialment escandalosos no sols perquè l’autora era una jove soltera sinó també, i sobretot, perquè en aquell moment es considerava impropi que la dona fora subjecte de desig, és a dir, podia ser únicament objecte desitjat. Per això són excepcionals els seus versos. En Los cálices vacíos, Delmira anuncia, en una nota «Al lector», que està preparant un nou poemari que es titularà Los astros del abismo i que considera que serà «la cúpula» de la seua obra. Aquests poemes, els més foscos i barrocs, van ser publicats pòstumament en l'edició de les seues Obras completas del 1924 sota el títol general d’El rosario de Eros.
