Ximo Puig insisteix que "les guerres de l'aigua només porten fang" i defensa la continuïtat del Tajo-Segura
El president ha subratllat que la defensa del transvasament ha de fer "des de la racionalitat, no des de la demagògia"
Ximo Puig, ha escusado la seua absència en la manifestació celebrada aquest dimecres a les portes del Ministeri de Transició Ecològica pel fet que "ahir tenia un compromís amb la indústria del tèxtil a Frankfurt", encara que ha insistindo en què "no estic absent, estic sempre present en el moment que correspon".
Així ho ha traslladat el president de la Generalitat després d'assistir a la presa de possessió del nou jutge del Jutjat Privatiu d'Aigües d'Oriola, José Bernabé.
Puig ha subratllat que "és molt clara la meua posició" quant a la continuïtat del transvasament Tajo-Segura i assenyala que "d'una banda hem de reivindicar i per una altra hem de treballar per a solucionar, perquè el crit per si mateix no és suficient". Per al cap del Consell el més important és "garantir l'aigua", per la qual cosa no li sembla raonable "començar una discussió sobre si les dessalinitzadores són positives o no".
El president demana una "defensa del transvasament des de la racionalitat, no des de la demagògia, perquè sinó es perd capacitat argumental, nosaltres tenim la raó de la nostra part, perquè òbviament l'aigua transvasada ha generat molta riquesa".
En relació a les crítiques de l'oposició sobre aquest assumpte ha insistit que "les guerres de l'aigua només porten fang", i ha recordat que "el propi Ministeri va plantejar un document amb el qual nosaltres estem d'acord, que és un document que diu que s'actualitzarà en 2025 en funció de com estiga el riu en aqueix moment, ningú està més interessat que nosaltres que el Tajo estiga en les millors condicions".
No obstant això, "el que es va acordar inicialment i després hi ha hagut un canvi per part del Govern, que té dret a canviar i nosaltres a discrepar".
Ximo Puig reclama “responsabilitat” per a fer un ús eficient dels recursos hídrics
El cap del Consell ha reiterat el seu suport tant a l'obtenció de recursos hídrics com a la gestió eficient de l'aigua que, segons ha assenyalat, “passa per reforçar tot el sistema de reg”. Per això, ha explicat que la Generalitat ha activat “una gran inversió” per a la rehabilitació de la xarxa de séquies i azarbes de la Vega Baixa a través del Pla Vega Renhace.
Cal destacar que actualment estan en marxa 7 de les 9 actuacions de millora i recondicionament de la xarxa d'infraestructures hidràuliques de la Vega Baixa previstes en la fase I del pla, que compta amb un pressupost de 12 milions d'euros per a regenerar l'estat de determinades séquies i aconseguir així un aprofitament òptim de l'aigua emprada en el reg dels cultius de la comarca.
Aquestes noves actuacions se sumen a la xifra de 20 milions d'euros que la Generalitat ha invertit en obres de regadiu i reparació de camins rurals des de 2019 a fi de pal·liar dels greus danys causats per la DANA en la zona.
Conveni per a preservar l'arxiu del Jutjat
D'altra banda, el president ha anunciat que la Generalitat signarà un conveni amb el Jutjat Privatiu d'Aigües d'Oriola per a preservar el seu arxiu històric, que compta amb documents des del segle XIV. Així s'ha acordat aquest dijous amb la finalitat de salvaguardar la sèrie documental de “extraordinari valor històric” que se situarà a la biblioteca municipal d'Oriola, segons ha manifestat el president.
Ximo Puig, que ha visitat aquest matí parteix de l'arxiu del tribunal, ha assegurat que l'objectiu de la iniciativa serà “posar en valor l'arxiu” i, per a això, es realitzarà la seua digitalització, així com la seua ubicació en un espai de la biblioteca amb les característiques tècniques necessàries per a la seua conservació. De la mateixa manera, el president ha avançat que es concediran beques de suport a la investigació d'aquest patrimoni cultural.
Finalment, ha agraït la gestió de l'anterior jutge, Pedro Mompeán, i el seu treball per “prestigiar el jutjat” que ha vist oficialment reconegut el seu caràcter de consuetudinari i tradicional, i opta a ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, la candidatura de la qual compta amb el suport de la Generalitat.
