Castellano

Troben més de cinquanta monedes romanes en el fons marí de Xàbia

Troben més de cinquanta monedes romanes en el fons marí de Xàbia
  • L'illa del Portixol ha guardat durant 1.500 anys aquest descobriment convertint-se en la major troballa d'aquest conjunt de metalls d'Espanya i Europa

El fons marí de l’illa del Portitxol de Xàbia ha acollit durant 1.500 anys un dels conjunts més importants de monedes romanes d’or trobats a Espanya i a Europa.

Es tracta de cinquanta-tres sòlids romans que, després de ser analitzats per científics de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant, INAPH, s’han datat dins del període tardoromà, concretament entre final del segle IV o principi del segle V.

El seu perfecte estat de conservació, que permet fins i tot llegir les inscripcions, les identifica com a monedes dels períodes de govern dels emperadors Valentinià I (3 monedes), Valentinià II (7 monedes), Teodosi I (15 monedes), Arcadi (17 monedes), Honori (10 monedes) i una moneda sense identificar.

Va ser el descobriment fortuït de vuit monedes per dues persones aficionades al busseig en apnea –Luis Lens i César Gimeno– el que va activar el dispositiu que té la Direcció General de Cultura i Patrimoni per a aquests casos. A partir d’aquest moment, arqueòlegs de la Universitat d’Alacant i els GEAS de la Guàrdia Civil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Xàbia, van realitzar una sèrie d’immersions a la zona que han donat com a resultat la troballa de les cinquanta-tres monedes d’or i tres claus –probablement de coure–, així com algunes restes de plom molt deteriorades que, segons tots els indicis, podrien pertànyer a un cofre.

«Es tracta d’un dels conjunts més importants de monedes romanes d’or trobats a Espanya i a Europa», assegura el responsable de l’equip d’arqueòlegs subaquàtics de la Universitat d’Alacant que treballa en el derelicte, el catedràtic d’Història Antiga Jaime Molina, el qual sosté que es tracta d’una troballa «excepcional» des del punt de vista arqueològic i històric, «ja que la recerca pot oferir una gran quantitat de informació nova per a comprendre la fase final de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident». Els historiadors apunten a la possibilitat que les monedes «puguen haver sigut ocultades intencionalment, en un context de saquejos com els que els alans perpetraven en la zona en aquella època».

Per això, «la troballa serviria per a il·lustrar un moment històric d’una inseguretat extrema, amb la arribada violenta a Hispània dels pobles bàrbars (sueus, vàndals i alans) i el final definitiu de l’Imperi Romà a la península Ibèrica a partir del 409 dC», asseguren.

Les monedes seran restaurades per l’IVCR+i i després passaran a ser exposades en el Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco de Xàbia, complint les condicions expositives i de seguretat, segons ha explicat la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, en l’acte de presentació de la troballa. En aquest acte també han participat l’alcalde de Xàbia, José Chulvi; el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora Pastor, i el cap de la companyia de la Guàrdia Civil a Calp, Jerónimo Pacheco. També hi han estat present els dos bussejadors que van descobrir les primeres monedes: Luis Lens i César Gimeno.

Durant el torn d’intervencions, el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, ha posat en valor els treballs de prospecció, documentació i fotogrametria realitzats per l’equip científic de la UA, en el qual participen experimentats arqueòlegs subaquàtics amb una àmplia trajectòria nacional i internacional. Liderats pel catedràtic d’Història Antiga Jaime Molina, compta, a més, amb la participació de José Antonio Moya, Jordi Blázquez i Alejandro Pérez, de l’Institut Universitari d’Arqueologia i de Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant.

Per a continuar investigant la zona, la Generalitat ha habilitat un pressupost de 17.800 euros destinats a l’excavació subaquàtica a la zona de la troballa. La campanya serà a càrrec de l’equip que actualment dirigeix el Pla General d’Investigació d’Arqueologia Subaquàtica «Prospeccions arqueològiques en el Portitxol de Xàbia», en el qual participen tant la Universitat d’Alacant com el Museu de Xàbia.

La badia del Portitxol de Xàbia és una àrea molt coneguda per l’abundància de restes arqueològiques subaquàtiques actualment en procés d’estudi: àncores, carregaments d’àmfores, restes ceràmiques de diferents èpoques, material metàl·lic, elements associats a la navegació antiga, etc. han pogut ser rescatats fins avui en les diferents prospeccions arqueològiques impulsades per l’ajuntament, la Universitat d’Alacant i la Generalitat des del 2019.

MÉS FOTOS
Troben més de cinquanta monedes romanes en el fons marí de Xàbia - (foto 2)
Troben més de cinquanta monedes romanes en el fons marí de Xàbia - (foto 3)
Troben més de cinquanta monedes romanes en el fons marí de Xàbia - (foto 4)
Pujar