El Villarreal CF torna a guanyar malgrat Asenjo (3-1)

El Villarreal CF ha tornat a la senda de la victòria després dels dubtes de les últimes setmanes. Després de la golejada patida davant el Barça, el partit davant l'Alavés en l'Estadi de la Ceràmica s'antullava com una prova de foc per a revertir la situació.

Els grocs, amb Alcàcer i Gerard Moreno en la punta d'atac, eixien al terreny de joc amb la disposició clara d'atacar i portar la trobada a uns nivells molt ofensius.

No van tardar molt, ja que a penes havien transcorregut 13 minuts de joc quan Alcàcer va obrir la llanda després de manar al fons de la xarxa basca la passada de la mort col·locat per Mario Gaspar des del flanc dret. Abans del gol Parejo ja s'havia fet amb el control absolut del centre del camp, donant mostres de quin futbolista gaudirà el Villarreal i tornant a recuperar el seu nivell habitual. La passada que va iniciar la jugada del primer tant, com no podia ser d'una altra manera, va anar de Parejo, que va obrir el camp amb la pilota a Gaspar i de primeres li va servir en safata el gol al davanter valencià.

Els groguets estaven còmodes en el partit, mantenint el control de la pilota i començant a evidenciar els centellejos que Emery vol veure sobre la gespa.

Tot es va torçar a la vora del descans, minuts abans que al col·legiat xiulara el final dels primers 45 minuts. Després d'una pilota llarga sense aparent perill posat pel lateral esquerre de l'Alavés cap a la zona atacant basca, Asenjo va decidir eixir de la seua porteria davant l'atònita mirada de tots. Va eixir per raïm i això, en l'elit del futbol, es paga molt car. L'Alavés va empatar el partit perquè el porter va saltar a parar la pilota amb el cap, ja que estava fora de l'àrea, i no va arribar ni a fregar-lo. La resta és evident, Estupiñán, que acompanyava la jugada en defensa, confiava en l'eixida del seu porter i no esperava la pífia, per la qual cosa quan va voler reaccionar ja era tan tard que Édgar havia anotat a plaer.

La reacció d'Asenjo va ser immediata i va demanar disculpes tant a la seua banqueta com als seus companys, conscient del car que sale regalar un gol en Primera Divisió.

Gerard Moreno va anotar un penal que, després d'acudir l'àrbitre a revisar-lo en el VAR, pocs entenien. Sobretot, l'Alavés, que es va queixar molt de la decisió de xiular el penal. La veritat és que va haver-hi un aldarull important en l'àrea basca, amb diversos tocs i frecs de la pilota amb els jugadors, però sense aparent entrada de l'àrbitre ni del VAR. No va anar així i, davant la sorpresa, va assenyalar la línia de penal entenent que va haver-hi una puntada d'un defensa a un jugador local, alguna cosa que es pot arribar a visualitzar després de nombroses repeticions, però res realment evident.

Després del pas per vestuaris amb la trobada en taules, el Submarí groc va seguir al seu i va mostrar el seu poder. Amb Parejo en la creació i Iborra en la destrucció del joc rival, la parella de davanters va deslligar el seu potencial.

Amb el 2-1 en l'electrònic, els locals van continuar mostrant les seues armes ofensives i l'Alavés començava a mostrar símptomes de flaquesa. Alcàcer, per partida doble, va anotar el tercer i definitiu. Va aprofitar el rebutge després del toc de Moreno, que es va estavellar en el pal de la porteria i li va caure franc per a espentar-lo al fons de la xarxa. L'inici de la jugada que va propiciar el tercer va arribar de les botes de Moi Gómez, un altre dels destacats del partit pel seu bon estat de forma i qualitat. Gómez va posar la pilota perfecta per a deixar a Moreno només davant la porteria, la qual cosa posteriorment va acabar en gol per l'olfacte golejador de tots dos.

El Villarreal ha tornat a somriure amb la millor versió de Parejo i amb una dupla de davanters que ja imposa respecte als rivals.

Després del partit, Alcàcer va admetre que en el vestuari “hem recuperat el somriure que vam perdre l'altre dia”, mentre que

ery va reconéixer la “gran faena” dels seus xics i va donar prioritat al fet que aquests resultats s'aconsegueixen a base de treball.