Els valencians suspenen en alimentació: un 36% pateixen sobrepés i la pandèmia ha empitjorat la seua dieta
La franja d'edat dels menors de 18 anys torna a ser aquella l'alimentació de la qual és la pitjor valorada
El Col·legi de Diestistas-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa) ha elaborat l'informe Com mengem en la Comunitat Valenciana? en el qual s'han analitzat els principals hàbits d'alimentació així com les mancances en la dieta dels valencians i la conclusió és clara: suspenem.
Les dades, recollits durant l'any 2021, donen una puntuació d'un 3 sobre 10 quant a l'alimentació dels valencians. Alguna cosa, que es deu entre altres qüestions a la pandèmia, que ha fet augmentar els trastorns de conducta alimentària. Des de CODiNuCoVa assenyalen que el confinament va suposar fer passos cap endarrere, perquè va augmentar el sedentarisme i la mala alimentació.
Quant a la mena de consultes més habituals que solen atendre els nutricionistes i dietistes de la Comunitat, indiquen que han augmentat les visites per obesitat, a més de les persones que pateixen algun problema amb l'alimentació, per a perdre pes, i per imatge o estètica.
Les dades assenyalen que un 36% de valencians té sobrepés en la població adulta. L'obesitat, afectaria un 18% d'homes i un 14% dones. Mentre que, en la població infantil, 2 de cada 4 menors pateixen sobrepés i un 12% obesitat.
Les conseqüències de la pandèmia han generat que un 56,5% dels valencians patisquen trastorns relacionats amb la fam emocional, que es presenta a través de l'ansietat i l'estrés.
“S'han incrementat les conductes d'alimentació compulsiva i s'han adquirit hàbits nocius difícils de modificar, com l'augment de la ingesta de ultraprocesados i el sedentarisme” ha indicat Luis Cabañas, president de CODiNuCoVa.
A més, han alertat sobre l'aparició de malalties en població cada vegada més jove, com la diabetis, hipertensió o alguns tipus de càncer, assenyalant que “som la primera generació que viurà menys i pitjor que els seus pares”.
Quina és la franja d'edat que pitjor s'alimenta?
La franja d'edat dels menors de 18 anys torna a ser aquella l'alimentació de la qual és la pitjor valorada. Els nutricionistes i dietistes alerten sobre la creença que els xiquets poden menjar coses diferents als adults, “i no és així”. A més indiquen que el desdejuni és la pitjor ingesta dels més joves, en compondre's d'un excés de brioixeria, dolços i ultraprocesados.
El problema amb els hàbits d'alimentació entre els joves de 18 a 30 anys, es deu principalment a la falta de temps o mala organització dels menjars. S'ha observat un augment de pasta, arròs, productes congelats, menjar ràpid i es manté l'absència de productes frescos.
Quant a les persones de 30 a 45 anys, milloren els desdejunis ajudats a pujar pel corrent healthy però empitjoren els sopars per falta de temps i la mala gestió en les compres. Hi ha una manca de productes frescos i no compten amb una dieta variada i equilibrada.
A partir dels 45 anys, l'alimentació és més variada i equilibrada. Mentre que entre els 45 i 60 anys apareix el cansament com a motiu per a saltar-se l'hora del sopar, que es converteix en la pitjor ingesta que realitzen els adults.
En els majors de 60 anys s'observa que la soledat influeix en els hàbits d'alimentació, i a partir dels 75, l'oblit és clau a l'hora de saltar-se uns certs menjars.
Des de CODiNuCoVa destaquen que la millor població és la de 45 a 60 “perquè té més estabilitat, tant social com econòmica, més que millors costums, que segurament també”.
Quant a l'augment de preus que s'està donant en els últims mesos, els dietistes i nutricionistes temen que puguen repercutir en la compra de productes frescos ja que “poden limitar aconseguir-los”, afegint que “les oportunitats de menjar bé s'estan limitant amb l'augment de preus dels productes frescos”.
Assenyalen que “hi ha un tipus de població a la qual ja li costava menjar bé perquè no es podia permetre la compra de productes frescos, i ara li repercutirà més encara, com la fruita, hortalisses, verdures, llegums i matèries primeres, qui més ho necessita és qui no li ho pot permetre”.
La dieta mediterrània s'està perdent
Des del Col·legi de Diestistas-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana han posat en valor la dieta mediterrània, alguna cosa que seria ideal, però “s'està perdent”. Destaquen que “és un bon patró i un lloc cap a on anar, tenint l'oportunitat de fer-la fàcilment però no s'està seguint en aquests moments”, per la qual cosa “caldria fer la transició cap a aqueixa mena d'alimentació”.
Els professionals de la nutrició indiquen que “mengem mal tenint totes les oportunitats, mengem el que no hem de menjar. València és la segona ciutat d'Europa amb més horta periurbana, és una paradoxa que en un país que és l'horta d'Europa siga un dels quals pitjors mengem”, informant a més que “som el tercer país del món en obesitat infantil i el primer a Europa”.
Finalment des de CODiNuCoVa han sol·licitat més dietistes i nutricionistes en la sanitat pública, perquè la gent tinga un major accés a la informació sobre hàbits saludables en l'alimentació.
