“Sí, vull acomiadar-me”, la labor dels capellans als hospitals valencians
La història de Salvador T. P. és dura, com la de molts altres. El seu pare, també anomenat Salvador, va ingressar a l'Hospital Clínic de València el passat 23 de març a causa de la infecció de *Covid-19. Tots dos ho havien contret. El fill va ser ingressat en un altre hospital valencià.
Salvador pare, que pertanyia feia ja molts anys a la Junta d'Honor de l'Altar del Tossal de Sant Vicent Ferrer, “no va poder véncer en aquesta lluita en la qual molts dels nostres amics, sers estimats i conciutadans es troben, i va morir el dimecres 25, dia de l'Anunciació del nostre Senyor Jesucrist”, segons ha relatat Luis Sánchez, delegat episcopal per a la Pastoral de Malalts i Majors de l'Arquebisbat de València.
En el cementeri de Benimaclet es va celebrar un respons íntim pel seu etern descans envoltat dels seus familiars més directes: un germà, la seua filla i les seues nétes. “Però faltava un, el seu fill Salvador, que no va poder assistir a causa d'estar en aïllament pel virus Covid-19”.
El respons va ser presidit per José Antonio Varela, rector de la La nostra Senyora de l'Asunción de *Benimaclet, acompanyat per Juan José Segarra, rector de la Santíssima Cruz d'Alaquàs, capellà de l'Hospital Clínic de València i amic de la família.
Tota la celebració va ser gravada en vídeo pel capellà qui, l'endemà, 28 de març, va visitar a Salvador, fill del mort, “per a atendre la seua cura espiritual i humà, que es troba en aïllament estricte”.
El capellà “li va animar amb l'esperança de la resurrecció i la vida eterna”, li va parlar de l'enregistrament de l'enterrament, li va preguntar si volia veure-la i Salvador “no va dubtar un instant” i va dir: “Sí, vull acomiadar-me del meu pare”. Durant una mica menys de 10 minuts “va visionar la celebració de comiat del seu pare entre llàgrimes. Hi havia silenci i tristesa”.
En acabar, Salvador es va sentir “profundament agraït d'haver tingut l'ocasió de poder haver-se acomiadat del seu pare. Per a enfortir el seu cos i la seua ànima, Juan José, el capellà, li va administrar els Sagraments”. Amb la Unció dels Malalts i el Viàtic, va rebre també la Indulgència plenària “unint-se espiritualment a l'Oració extraordinària amb la benedicció ´Urbi et orbi` que el Papa Francesc havia realitzat poques hores abans en la Plaça de Sant Pere, en aquests moments de tan gran sofriment que estem vivint”, ha explicat Sánchez.
“Aquesta és una de tantes històries silencioses sobre la labor dels capellans d'hospital, persones idònies, religioses i religiosos que atenen els malalts, tractant de portar-los l'esperança de Crist Resucitado”, ha assenyalat Luis Sánchez.
Bolcats en l'assistència espiritual i religiosa en tots els hospitals
L'Arquebisbat de València i la seua delegació de Pastoral dels Malalts i Majors, amb un “gran equip humà” format per més de 60 sacerdots, persones idònies i religiosos, “es troba bolcat a assistir espiritual i religiosament, en tots els hospitals públics i privats de la nostra diòcesi, a la multitud de malalts que s'estan infectant pel Covid-19, tots amb grans mesures d'aïllament i molts d'ells en nostres UCI”.
A més, “tot aquest consol i esperança també el vessen sobre els seus familiars i sers estimats, que en aquests moments de gran sofriment i amargor moltes vegades no poden ni tan sols visitar-los, ni acomiadar-se d'ells en l'hora del seu darrer sospir” i també reben atenció “els nostres esforçats professionals sanitaris que, amb gran risc de les seues vides, es dediquen a cuidar a tants pacients que saturen els nostres centres sanitaris”.
Molts altres malalts són aïllats en els seus domicilis i en les residències de persones majors, dependents i discapacitats: “a tots ells arriba l'acció pastoral de l'Església gràcies als nombrosos sacerdots, religioses, religiosos i agents pastorals que els atenen allí on es troben, fins i tot enmig de grans dificultats i perill de contagi. És l'amor de Crist el que els urgeix a acudir als nostres germans malalts”, ha conclòs el delegat episcopal.
