València celebra la I Trobada de Comunitats Energètiques Locals

Més de deu empreses del sector de les energies renovables, desenes de veïns i veïnes de València i representants de la Universitat, l'Administració i el món associatiu s'han donat cita aquest dijous en el palauet del jardí d'Aiora de la ciutat, seu de la Universitat Popular del barri, en la Primera Trobada de Comunitats Energètiques locals.

Durant la trobada s'han posat en comú les diferents iniciatives que estan germinant a la ciutat, per a fomentar l'intercanvi d'experiències entre elles i buscar sinèrgies per a secundar nous projectes.

Per a Alejandro Ramón, regidor d'emergència climàtica i transició energètica de l'Ajuntament de València, “la transició energètica requereix de la implicació de l'administració pública, de la societat i del sector privat. Aquesta col·laboració, en el cas de València, ha sigut un èxit com s'està demostrant en el barri de Castellar-l’Oliveral i aquesta trobada en una bona manera de posar en comú l'aprés i compartir l'experiència perquè servisca a altres iniciatives que ja s'estan posant en marxa a la ciutat”

La jornada ha sigut organitzada per la Fundació València Clima i Energia en col·laboració amb AVASEN, l'associació d'empreses d'energies renovables i altres tecnologies netes de la Comunitat Valenciana, que agrupa 160 empreses del sector i dona ocupació a més de 7.500 persones. Per a Bianca Dragomir, CEO d’AVASEN, “jornades com aquesta ens permeten conéixer i traslladar a la ciutadania casos d'èxit de comunitats energètiques, per a ajudar-les a superar les possibles barreres que es troben en el seu desenvolupament. La col·laboració públic-privada és essencial per a aquest procés de democratització de l'energia i jornades com aquesta demostren l'eficàcia del treball en comú”.

Experiència pilot a Castellar-l’Oliveral

La primera comunitat energètica de la ciutat de València està situada a Castellar-l’Oliveral. Tenen instal·lada una planta fotovoltaica en la coberta del centre cívic “La Cebera”, cedida pel consistori. En total, uns 60 socis, que han creat una associació sense ànim de lucre, participen en el projecte com a autoconsumidors i es beneficiaran d'energia barata, neta i de proximitat. D'aquesta manera els usuaris redueixen les seues factures d'electricitat i augmenten la seua autonomia i sobirania energètica.

Per a Empar Puchades, la presidenta de l'Associació de veïns de Castellar “les comunitats energètiques són una forma més democràtica i més flexible d'accedir al subministrament energètic. Cada veí participa i es beneficia de la comunitat en funció de les seues necessitats o possibilitats. No és el mateix una família unipersonal que una família nombrosa, ni el consum és el mateix ni la seua inversió és la mateixa. En la nostra comunitat pots participar des de 600 euros”.

El projecte de Casteller ha sigut subvencionat per l'IVACE, que cobreix el 50% dels costos d'instal·lació, i la resta l'aporta l'associació, que seran els propietaris únics de les instal·lacions de generació fotovoltaica. L'associació agrupa majoritàriament famílies, però també participa la Cooperativa Elèctrica de Castellar Sapiens, la sala de teatre l'Horta, productors locals i la Fundació València Clima i Energia, que cedirà gratuïtament la seua part d'energia a llars en situació de vulnerabilitat que han sigut seleccionats com a beneficiaris en col·laboració amb els serveis socials.

A més de la comunitat de Castellar-l’Oliveral, ja s'han constituït comunitats energètiques en el barri d'Aiora, en col·laboració amb AEIOluz, i estan en procés de constitució les del barri del Carme i Malilla i s'estan iniciant consultes en els barris de Benimaclet, la Font d’en Corts i l’Albereda.

Comunitat Energètica solidària en la Malva-rosa

A les comunitats energètiques constituïdes per associacions de veïns, a València, s'ha constituït la primera comunitat energètica local solidària en el CEIP Ballester Fandos de la Malva-rosa, una instal·lació fotovoltaica que s'instal·larà a la terrassa del centre escolar i donarà energia a 27 famílies vulnerables del barri.

El Ballester Fandos és un Centre d'Actuació Educativa Singular (CAU), on estudien xiquets i xiquetes que viuen en barris marginals o amb situacions especialment complicades en el seu entorn familiar.

Aquesta primera comunitat energètica solidària de València és una iniciativa del centre, del seu AMPA en col·laboració amb l'ONG Save the Children, que ja té identificades a les famílies que es beneficiaran de l'energia que generen les plaques solars.

La comunitat del CEIP Ballester Fandos es constitueix com un projecte pilot que podria veure's multiplicat en els pròxims anys.

En l'actualitat, segons es va destacar en el Fòrum Urbà València 2030, celebrat el maig passat, només un 2,3% de l'energia consumida a la ciutat de València és d'origen renovable mentre existeixen més de 40.000 terrasses o teulades d'instal·lacions públiques en els quals instal·lar plaques solars que podrien subministrar energia barata i neta a la meitat de la població.

Comunitats Energètiques

Per a formar part d'una comunitat energètica és necessari associar-se i tindre d'alta un subministrament elèctric prèviament a no més de 500 metres de l'edifici on s'ubique la instal·lació fotovoltaica comunitària. No és necessari desconnectar-se de la xarxa, tant l'estalvi com la compensació d'excedents que genere la instal·lació comunitària es reflecteixen en la factura mensual de la comercialitzadora. És una manera de compartir les despeses de la instal·lació i repartir els beneficis entre els socis, que a més poden obtindre una subvenció de l'IVACE del 50% dels costos.

La inversió necessària, l'estalvi que es genera i el retorn depén de la potència adquirida, per a un consumidor mitjà suposaria una inversió inicial d'entre 600 i 1200 euros i un estalvi en la factura d'entre 100 i 315 euros a l'any, de tal forma que la inversió estaria amortitzada passats entre 4 i 6 anys.

Per a estudiar cada cas, l'Ajuntament de València compta amb l'Oficina de l'Energia municipal, que gestiona la Fundació València Clima i Energia, que assessora gratuïtament la ciutadania i les institucions sense ànim de lucre sobre les diferents opcions.