València es bolca amb l'acolliment de refugiats ucraïnesos: arriben més persones procedents de la zona de conflicte

Aquesta és la cara més dura i cruel d'una guerra, milers de famílies que ho han perdut tot i que ara busquen asil als països de la Unió Europea. En el cas de València, fa tan sols un dia, aquest dilluns 7 de març va arribar a València el primer autobús noliejat per l'ONG Junts per la Pau amb 44 persones i hui ha arribat un més amb 40 famílies. A més, s'espera que en els pròxims dies arriben més refugiats a la ciutat, perquè aquest mateix matí han eixit dos autobusos des de la frontera d'Ucraïna i Polònia.

Els joves que han arribat aquest dimarts 8 de març, formen part del programa d'acolliment que té en marxa l'ONG i a través del qual cada estiu acudien a Espanya amb les seues famílies d'acolliment, famílies que ara passen a ser indefinides.

Aquest viatge de moment no té bitllet de tornada i les abraçades de retrobament han passat de ser de felicitat a ser d'esperança, de tristesa i de preocupació per tot el que han deixat arrere.

A petició del cònsol honorari d'Ucraïna a València, el Rectorat de la UPV ha servit de punt de trobada entre els nouvinguts i les famílies d'acolliment. Allí es trobaven també el rector de la UPV José E. Capella i el propi cònsol Pablo Gil.

Una de les famílies d'acolliment ens ha contat que “Alona està amb nosaltres des dels 6 anys i ara té 16, estem encantats de rebre-la, ha sigut un moment molt emocionant i especial”. El pare d'acolliment ha traslladat que els dies previs “han sigut horribles i hem estat molt atabalats, les notícies canviaven d'un dia per a un altre, en la zona que estava ella estava segura però ara mateix ja l'estan bombardejant”.

Cristina, la mare d'acolliment de Alona, ha mostrat la seua alegria després de “tindre-la per fi ací, ha sigut molt angoixant pensar en el que estan passant allí, desitgem que tothom que puga portar a la gent que puga que avant i traguen al país d'aquest horror”.

La jove, que ha arribat des d'un poble de Kíev, ha indicat que “el viatge ha sigut calmat, comparat amb altres persones que no han tingut tanta, el bus que va eixir abans que nosaltres va estar parat 12 hores a la frontera amb Polònia”. Alona ha assenyalat que “només hem sentit explosions però al nostre poble no va afectar res”.

En el moment que s'arriba a la frontera "se sent alleujament al saber que ja no és Ucraïna i és una zona que no pot ser bombardejada perquè pertany a la Unió Europea".

Alona ha mostrat la seua tristesa en pensar que “deixe als meus amics arrere sense saber que els pot passar, al meu poble, em preocupa molt”.

Verónica, de 20 anys, és una altra de les joves que ha arribat aquesta vesprada a València. Ella ens ha transmés que “ací viu la meua germana i ella ha viscut tot des d'ací i tenia molta por i estem molt nerviosos perquè hem deixat tot a Ucraïna, la casa, els homes s'han quedat allí i això fa molta por”.

“Em sent malament per deixar la meua casa, per estar ara ací tranquil·la i ells allí amb molta por, amagats en els soterranis. Ningú esperava aquesta situació”.

Compte que “a les 6 del matí del 24 de febrer ens van despertar i ens van dir que estàvem en guerra i des d'ací tot mal. Jo m'he vingut perquè venia la meua germana major amb el seu bebé sinó m'hauria quedat allí, però sabia que ella no anava a eixir del país sense el meu”.