Universitats valencianes defensen mantindre el topònim oficial 'València': "Alterar-ho seria una fractura cultural"
El document defensa la tradició escrita que es remunta a les Normes de Castelló de 1932
L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), integrat per les universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, ha aprovat per unanimitat en sessió del Consell General, un document d’al·legacions davant de l’Ajuntament de València per defensar el manteniment del topònim oficial «València» com ha estat consolidat històricament i normativa. El pronunciament respon a la proposta de modificació del nom de la ciutat que pretén eliminar l’accent obert en la forma oficial en valencià.
Entre els principals arguments que exposa el document aprovat pel màxim òrgan del IIFV destaca el pes de la tradició escrita, que es remunta almenys a les Normes de Castelló de 1932 i a nombrosos textos antics que ja utilitzaven la grafia “València”. El director de l’IIFV, Vicent J. Escartí, afirma que “el topònim forma part de la regularitat ortogràfica del valencià i de la identitat col·lectiva del poble valencià. Alterar-lo sense criteris filològics consolidats suposa una fractura cultural i lingüística que no té justificació”.
El document alerta dels efectes negatius d’introduir una excepció ortogràfica que trenca amb la regularitat de les paraules acabades en «-ència» —com «ciència», «paciència» o «presència»—, fet que dificultaria l’aprenentatge i provocaria confusió entre la població. També es posa en relleu que la modificació podria implicar costos econòmics elevats, com ara la renovació de la senyalística urbana i la duplicitat de noms en institucions com la Universitat de València.
A més, l’IIFV recorda que qualsevol canvi en la toponímia ha de respectar la tradició històrica i lingüística, com estableix el Decret 58/1992 del Consell i els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com també les recomanacions internacionals, com ara les de la UNESCO. «No es pot actuar com si el topònim només concernira l’Ajuntament o els habitants de la ciutat. “València” és patrimoni de tot el poble valencià, capital d’una comunitat autònoma i referència per a una província i un territori històric», ha afegit Escartí.
Finalment, l’Institut fa una crida al respecte institucional: «les qüestions lingüístiques no poden ser matèria de confrontació política. Han de ser tractades amb criteris científics i amb la màxima consideració cap a les institucions acadèmiques de referència, com l’AVL o els centres universitaris que treballem des de fa dècades en la recerca i la normalització del valencià», conclou el director de l’IIFV.
