La Universitat de València participa en un projecte pioner a Espanya contra el ciberassetjament sexual a menors
Stoponsexgroom desenvoluparà el primer model comunicatiu de ciberassetjament sexual a menors en espanyol, que servirà per a l'elaboració d'eines tecnològiques per a la seua detecció i prevenció
El ciberassetjament sexual a menors a Espanya ha crescut de manera exponencial en els últims anys: un 79% des de 2019 segons dades de la Fundació Anar i de forma més acusada durant el confinament per la COVID-19, on els menors han recorregut a Internet com a única finestra a l'exterior (informe d'Europol, juny de 2020).
En aquest context, la Universitat de València participa en el projecte Stoponsexgroom que desenvoluparà el primer model comunicatiu de ciberassetjament sexual a menors en espanyol, que servirà per a l'elaboració d'eines tecnològiques per a la seua detecció i prevenció. L'equip de lingüistes està format per investigadors i investigadores de la Universitat de València i la Universitat de Swansea (Regne Unit), coordinats per la Universitat Politècnica de València. El projecte està finançat per la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.
“En Stoponsexgroom entenem el ciberassetjament sexual a menors com un procés comunicatiu d'engany a través d'Internet en el qual un adult utilitza el discurs (paraules, imatges, cridades de veu, vídeo cridades, etc.) per a convéncer a un/a menor a participar en activitats sexuals en línia i, a vegades, a mantindre un contacte físic amb intenció sexual”, explica Carmen Pérez Sabater, coordinadora del projecte i investigadora del Departament de Lingüística Aplicada de la UPV. Per a Sergio Maruenda, investigador de la UV, “l'anàlisi de la dimensió comunicativa del ciberassetjament suposa una contribució fonamental per a l'estudi d'aquest delicte, i aporta resultats addicionals clau als estudis criminològics i jurídics”.
Els resultats obtinguts fins al moment en el projecte de l'anàlisi lingüística de converses entre assetjadors (groomers) i menors demostren que les tàctiques de manipulació i control constitueixen la clau del ciberassetjament. Segons explica Carmen Pérez, aquestes tàctiques prioritzen la gratificació sexual de l'assetjador mitjançant l'ús de llenguatge sexual explícit i implícit, però també amb l'ús d'altres estratègies de manipulació discursiva (no sempre d'índole sexual) per a guanyar-se la confiança i aïllar als menors. “Tot això reforça la dimensió afectiva i interpersonal del ciberassetjament sexual a menors, fins ara ignorada en els pocs estudis sobre el tema a Espanya”, afig Carmen Pérez.
Model en validació
L'equip de la UV, UPV i la Swansea University compta ja amb un primer model discursiu de ciberassetjament sexual -actualment en procés de validació-, amb resultats prometedors. Els resultats d'aquest projecte serviran, en una segona fase, per a la creació de programes de prevenció i materials educatius i de conscienciació, que comptarà amb la participació de professorat, estudiantat, forces policials i altres agents socials.
Stoponsexgroom ha presentat els seus resultats en congressos acadèmics nacionals (AESLA-21, Universitat de la Corunya), i pròximament ho farà en dos congressos internacionals de referència en aquest camp, que se celebraran a Suïssa i Gran Bretanya, respectivament: el 17th International Pragmatics Conference, IPRA-2021 i el Fifteenth Conference of the International Association of Forensic Linguists (IAFL15).
Completen l'equip de Stoponsexgroom Nuria Lorenzo-Dus, de la Swansea University, qui lidera el projecte contra el ciberassetjament sexual a menors DRAGON-S (https://www.swansea.ac.uk/project-dragon-s/) finançat per UNICEF; Laura Mercé Moreno Serrano i José Santaemilia Ruiz, de la Universitat de València; i Françoise Olmo Cazevieille, investigadora també del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València.
