La Universitat celebra el I Congrés Internacional de la Cura, la Igualtat i la Diversitat
La Universitat de València celebra, els dies 28 i 29 de maig, el I Congrés Internacional de la Cura, la Igualtat i la Diversitat, que té com a principal objectiu destacar el valor de la cura com a fonament d'un nou pacte social. Junt amb la rectora, Mavi Mestre, participaran en la sessió inaugural Mónica Oltra, vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives; Javier Palao, degà de la Facultat de Dret; i Elena Martínez, vicerectora d'Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat. Les sessions tindran lloc al Saló de Graus de la Facultat de Dret (Campus dels Tarongers).
El congrés, que està organitzat per la Càtedra d'Economia Feminista, el Departament de Dret Constitucional i Ciències Polítiques i l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona, distribuirà les seues aportacions en quatre sessions de treball durant dues jornades, els dies 28 i 29 de maig. La primera sessió està dedicada a situar el problema de la cura com a principi inspirador d'una nova ètica i la seua manifestació com un possible nou dret que podria reconéixer-se en el marc constitucional. I tractarà de presentar un disseny del marc jurídic per a poder desenvolupar un dret a la cura des d'una doble perspectiva: la de cuidar i la de ser cuidat.
La segona sessió pretén partir del panorama real de les persones amb diversitat funcional necessitades de cures especials. En aquest espai es desenvoluparan microxarrades, on les persones amb diversitat funcional, els seus terapeutes, familiars i expertes que els tracten i institucions que gestionen les ajudes de dependència exposaran les seues experiències, dificultats i reivindicacions. En la tercera sessió es presentaran altres models de polítiques públiques de cures, tant la cura informal com la que s'exerceix per les institucions de l'Estat: d'una banda s'abordarà el model britànic i per una altra el model de drets d'atenció a les persones a Itàlia, per a comparar-los amb el model espanyol. I en l'última sessió es procedirà a la lectura de les comunicacions de les i els participants, i a continuació a la recollida d'aportacions i conclusions.
Les cures i l'ètica de la cura estan sent ja matèria d'estudi per la ciència política, l'economia, el treball social, la filosofia, les ciències de l'educació o la pedagogia. Tot i això, expliquen les organitzadores del congrés, es troba a faltar un tractament en profunditat des d'una perspectiva jurídica. "Des del dret constitucional o la filosofia del dret ja ha començat a estudiar-se aquesta qüestió amb la finalitat d'assenyalar la cura com a principi inspirador d'un nou pacte constituent que es fonamente sobre la base de la solidaritat i que situe la persona en el centre de la vida", assenyalen.
Al llarg de la nostra existència, expliquen les organitzadores, "totes les persones necessitem físicament i emocionalment de la cura i del temps d'uns altres. Aquest temps ha sigut el temps de les dones. Cuidar significa ocupar-se de les persones, i això és el que han estat fent les dones durant segles. L'Estat ha d'assumir que les generacions de dones que tradicionalment s'han ocupat de la cura –en particular de menors, persones malaltes, ancianes o dependents– s'acaben, i que no estan disposades a continuar realitzant aquesta funció en exclusiva: ni ser cuidadores exclusivament ni ser exclusivament elles les que cuiden, per això és tan important universalitzar l'ètica de la cura. I d'ací també la necessitat de comptar amb un dret a la cura que ja està sent proposat en els treballs de reforma constitucional".
