Unides Podem creu que l'ampliació del Port de València genera “interrogants sobre el seu impacte ecològic i el nus d'interessos creat”
El portaveu d'Economia del grup parlamentari Unides Podem, Ferran Martínez, ha assegurat hui que l'ampliació del Port de València “genera interrogants sobre l'impacte ecològic i el nus d'interessos creats” i ha advertit que “el que resulta inquietant no és el debat públic, sempre necessari, sinó que s'encenguen les alarmes cada vegada que algú planteja dubtes”.
Martínez ha recordat que l'ampliació se centra en construir una nova terminal de contenidors a càrrec de la multinacional suïssa MSC en el lloc de l'actual terminal de creuers, la qual cosa implica una reformulació del pla del 2004 per a així incrementar la capacitat i possibilitar l'arribada de vaixells de major tonatge.
De la mateixa manera, ha explicat que la terminal de creuers es traslladaria a les antigues drassanes, que està en mans del Grup Boluda des de 1940 i en concessió fins a 2027 i a canvi, aquest grup, liderat per l'actual president de la patronal valenciana, Vicente Boluda, obtindrà terrenys públics on construir dues torres d'oficines i un pàrquing.
El president de l'Autoritat Portuària, Aurelio Martínez, va insistir ahir que no és necessari un nou estudi d'impacte ambiental per al projecte d'ampliació de la zona nord, malgrat la reformulació del projecte. Sobre aquest tema, Martínez ha incidit que la realització d'un nou estudi ambiental “resulta bastant convenient posat que un nou informe requeriria allargar els terminis i s'hauria de fer sota la llei de 2013, que és més rigorosa”.
A més, ha incidit que les successives ampliacions del Port “han provocat que s'acumule l'arena a les platges del nord i que, en canvi, les situades al Parc Natural del Saler retrocedisquen cada vegada més”.
El parlamentari també ha esmentat el projecte de construir un túnel submarí pròxim a la costa des de Sagunt per a evitar que congestione la V-30 pel major trànsit generat per l'ampliació nord, que té un cost estimat de 400 milions de diners públics, i s'ha preguntat si s'estan obviant “els riscos mediambientals de dos macroproyectos en els quals es concentren interessos empresarials molt rellevants. Sembla lògic qüestionar-se si les concessions i les inversions públiques plantejades responen o no a l'interés general”.
