El Tribunal Suprem confirma la condemna per suborn a Alfonso Grau
Al mateix temps ha absolt a l'excalcalde de València per blanqueig de capitals
La Sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha confiirmat la condemna per un delicte continuat de suborn a 9 mesos i 1 dia de presó i a 2 anys i 1 dia de suspensió d'ocupació i càrrec públic a Alfonso Grau Alonso, ex primer tinent d'alcalde de València, per acceptar com a regal dos rellotges de luxe d'un empresari que havia subscrit 16 contractes amb l'Ajuntament entre 2006 i 2015.
D'altra banda, el tribunal ha anul·lat la condemna de Grau Alonso com a autor d'un delicte de blanqueig de capitals pel qual se li va imposar una pena de 3 anys i 3 mesos de presó, a més del pagament d'una multa de 25.095 euros.
Així, la Sala ha estimat parcialment el recurs de cassació interposat per Grau Alonso contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que confirmava, al seu torn, la condemna a 4 anys de presó que li va imposar l'Audiència Provincial per un delicte continuat de suborn i un altre de blanqueig de capitals.
D'altra banda, el TS ha desestimat el recurs de cassació plantejat per l'empresari Urbà Català contra la seua condemna a 9 mesos i 1 dia de presó per un delicte continuat de suborn.
Desmesura pel valor i l'exclusivitat dels regals
Quant a aquest delicte, el de suborn, el tribunal explica que la sentència impugnada subratlla encertadament que els fets provats descriuen amb suficiència les exigències típiques del delicte objecte de condemna, “perquè no sols reflecteixen una desmesura pel valor i l'exclusivitat dels regals”, sinó que detallen també que els regals es van fer “en atenció al fet que Alfonso Grau era el Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament, així com Director i Coordinador General de l'Àrea de Dinamització Econòmica i Ús de la Corporació local, entre les delegacions de la qual estava la de contractació, expressant a més que els regals es van fer per raó de les relacions comercials existents entre les empreses d'Urbano Catalán Lorente i l'Ajuntament de València”.
La Sala indica que el que s'ha sancionat és “l'afavoriment d'una especial cordialitat amb els gestors públics a partir de donacions materials excessives, la qual cosa no s'oculta que pot portar a generar, fins i tot de manera inconscient o difusa, la potencialitat d'un marc administratiu favorable o en certa forma empàtic amb els interessos de l'administrat que aporta el regal.”
“Unes conclusions que -en resposta als arguments que s'expressen i que desborden el llit d'error iuris al qual s'acudeix- no són gratuïtes a la llum de la prova practicada, atès que no s'ofereixen altres facetes de relació personal entre els acusats i com que tampoc s'addueix que concorreguera entre ells cap altra raó que poguera impulsar les donacions”.
En relació amb l'absolució Grau Alonso pel delicte de blanqueig de capitals, la Sala subratlla que els elements d'inferència que maneja el tribunal “no permeten aconseguir la conclusió d'intencionalitat en la qual descansa la condemna a exclusió d'altres alternatives igualment raonables, concretament l'oferida per la defensa que els rellotges regalats es van canviar per a gaudir del delicte perpetrat mitjançant el gaudi d'altres peces de major preferència personal”.
Afig que el canvi dels rellotges es va realitzar personalment per l'ex primer tinent d'alcalde de València, revelant que era el destinatari de la compra efectuada per les empreses d'Urbano Catalán, i es va fer per dues peces que el van obligar a fer una important aportació de diners.
“En aqueix context, arreplegant-se que l'acusat tenia una varietat important de rellotges de luxe i no constant tampoc que els rellotges inicialment rebuts hagueren sigut triats per ell, no pot excloure's de manera concloent el que el recurs sosté, això és, que el canvi no va respondre a ocultar la procedència dels rellotges lliurats, sinó a beneficiar-se del suborn per a aconseguir uns models pels quals tenia major interès”.
En aqueix context, -conclou la Sala- “el crebant del dret a la presumpció d'innocència no deriva que els fets no hagen pogut esdevenir com indica la sentència d'instància (que és possible), sinó que l'acusació no ha aportat un material probatori que excloga de manera concloent que les coses succeïren per altres raons igualment raonables i fundades”.
