Toni Mollà: "Conflicte lingüístic valencià és el manual de sociolingüística per excel·lència"
“Conflicte lingüístic valencià és el manual de sociolingüística per excel·lència, ajuda a tindre una visió més àmplia de conflictes estructurals de la societat i canvia la manera d'entendre, no solament el conflicte sociolingüístic valencià, sinó també el conflicte sociolingüístic americà, basc, israelià, i català, entre altres” ha declarat aquesta vesprada el periodista i escriptor Toni Mollà en la taula redona “Homenatge a Rafael Ninyoles”, celebrada en la Fira del Llibre de València. El filòleg Miquel Àngel Pradilla, que també ha participat en l'acte, ha afegit que hem d'enaltir la figura de Ninyoles perquè “amb ell naix el coneixement de la realitat sociolingüística valenciana, des d'una perspectiva real i empírica, al qual només va precedir Joan Fuster”.
La Fira del Llibre ha rendit un homenatge a un dels pares de la sociolingüística valenciana, Rafael Ninyoles, amb motiu del 50 aniversari de la publicació de Conflicte lingüístic valencià obra que, segons Mollà, “haguera tingut un major impacte si s'haguera anomenat Conflicte lingüístic sense més, ja que es pot aplicar a qualsevol societat del món”. Quant a la metodologia de l'obra, Pradilla defensa que Ninyoles aplica “una conceptualització nova i internacional; així com unes maneres interpretatives noves d'abordar la realitat del país”.
Per a Pradilla, Ninyoles “exposa els eixos vertebradors del conflicte d'una manera magistral i ens aporta una conceptualització d'autèntica avantguarda per a l'època”. L'investigador lamenta que “el conflicte té una vigència absoluta en l'actualitat”, però amb la diferència que “ara ha pres més dimensions que són importants d'incorporar”. En aquest sentit, Mollà sosté que “és molt reduccionista pensar que el conflicte sociolingüístic es redueix a un conflicte solament polític perquè també és un conflicte geogràfic, sociocultural, econòmic i, ara més que mai, tecnològic”. Per part seua, Pradilla amplia aquesta idea amb la seua teoria que “el duet valencià-castellà s'ha trencat i entrem en una situació d'un mosaic extraordinari de multilingüisme” degut a les migracions i al prestigi internacional que han pres certes llengües com l'anglés i que, a més, se sumen a aquesta complexitat “les noves tecnologies de la informació, que són centrals per a aquesta qüestió”.
