Teatre sense barreres en Acampada, el nou espectacle que la companyia valenciana Pont Flotant estrena al Teatre El Musical

Este cap de setmana l’escenari del Teatre El Musical es transforma en un espai obert al camp, on sis amics arriben -cadascú amb la seua motxilla cultural i social- per a passar uns dies a la natura. És el fil narratiu d’Acampada, el nou espectacle de Pont Flotant del què el TEM acull la seua estrena absoluta el 26 i 27 d’octubre.  

“El que podria semblar una agradable escapada també es pot vore com una experiència de convivència quasi extrema. En una acampada comparteixes tenda, de vegades, dorms malament, menges qualsevol cosa, es fan excursions que no sempre són senzilles... cal tindre paciència, posar-se a la pell de l’altre”, comenta Jesús Muñoz, integrant de la formació valenciana i actor a l’espectacle. Una situació perfecta per parlar de la diversitat.

El germen d’esta nova proposta de Pont Flotant va brotar quan a la companyia, per a d’un dels seus darrers espectacles, es va incorporar una actriu que anava amb un carro motoritzat. “De sobte ens fixàvem en si hi havia una rampa per a pujar a l’escenari, en si els camerinos eren accessibles... un muntó de detalls que feien que l’experiència d’esta companya durant la gira fora, naturalment, diferent de la meua”, explica Jesús Muñoz.

Durant tres anys pensaren en com tractar el tema de la diversitat fugint del paternalisme i dels discursos dogmàtics. L’oportunitat es presentà quan la Comunitat de Madrid els va oferir muntar un laboratori escènic aparellat al Festival de Otoño. “El batejàrem ‘Altres InCapacitats’ i reunirem dos grups de 12 persones cadascú a gent amb i sense diversitat funcional. Quasi tots tenien contactes previs amb les arts escèniques, així que ens llançàrem a treballar”, comenta l’actor.

UNA CREACIÓ COL·LECTIVA

La manera d’abordar els espectacles en Pont Flotant és singular, sempre com una creació col·lectiva. “Mai no hi ha un text previ quan comencem els assajos. Tenim el tema principal que volem tractar i proposem situacions que estan relacionades. Els actors ens deixem anar de manera natural, com ho faríem a la vida real, aportem les nostres experiències personals i poc a poc van sorgint escenes que després perfilem”, assenyalen des de la companyia. Eixos primers esbossos es van mostrar com a ‘work in progress’ a la darrera edició del festival madrileny i, ja amb un elenc reduït a sis persones, quatre d’elles externes a la companyia, ha continuat el treball creatiu.

El resultat és una peça plena de naturalitat i humanitat, que parla amb normalitat de les ‘capacitats i incapacitats’ que tenen tots els éssers humans. “Hi ha unes que són molt obvies, però tractem de què els espectadors se n’adonen d’altres que en són més difícils d’identificar a simple vista, tot i que també condicionen la convivència. Em referisc a la calma, a l’humor, a l’empatia, a la irritabilitat o a l’alegria, a l’acceptació de les pròpies limitacions...”, assenyala el co-creador de l’espectacle.  

Uns espectadors que no són tractats com a públic passiu, sinó que formen part de l’espectacle, que s’endinsen en l’experimentació d’eixa diversitat per tal d’exercitar el posar-se a la pell de l’altre. “Els proposem jugar amb les percepcions, amb el llenguatge, amb els signes i els significats per tal de fer evident quan d’important és la comunicació a l’hora de comprendre’ns els uns als altres”, avança Muñoz, sense voler desvetllar massa dels efectes escènics i complicitats amb el pati de butaques que s’estableixen al llarg de la representació.

El camp natural i amable que es representa sobre l’escenari també guarda sorpreses a una posada en escena que es completa amb projeccions audiovisuals i de dibuixos de l’artista amb diversitat funcional Raúl Aguirre, junt amb el piano de Pedro Aznar, habitual col·laborador de la companyia, i la cançó Todo para todos d’Enric Montefuso cedida per a l’espectacle.

Un muntatge que ha comptat amb la col·laboració de la Comunitat de Madrid, El Festival de Otoño, El Teatre Carmen Valero, L’Institut Valencià de Cultura i l’Ajuntament de València. I que s’ha enriquit gràcies a l’ajuda del TEM, dins del programa d’impuls a l’escena valenciana del teatre municipal, en el que s’inclouen també les formacions Eva Zapico i Bramant Teatre esta temporada. Pont Flotant ha gaudit d’una residència artística per tal de perfilar la part tècnica de l’espectacle. També del ferm compromís d’acollir l’estrena absoluta de la peça, signat quan encara estava gestant-se.

Una volta presentada l’obra al Teatre El Musical este cap de setmana, Acampada anirà al Festival de Otoño de Madrid i més endavant tornarà a la Comunitat Valenciana, a Castelló, en una gira que esperen continuar al llarg de l’hivern i on experimentar novament eixa vivència tan diversa del teatre per a cadascun dels membres de l’elenc (i del públic).