Santiago Elena, investigador del CSIC, nou membre de l'Acadèmia Europaea
Santiago Elena Fito és professor d'investigació del CSIC i codirector de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, CSIC – Universitat de València)
L'Acadèmia Europaea, que agrupa més de 5.000 investigadors i investigadores, cerca promoure la investigació europea, assessorar governs i organitzacions internacionals en assumptes científics i promocionar la investigació interdisciplinària
Santiago Elena Fito, professor d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, acaba de ser nomenat nou membre de l'Acadèmia Europaea, una organització científica europea no governamental fundada en 1988, els membres de la qual són científics i acadèmics. Entre els seus fins està promoure l'aprenentatge, l'educació i la investigació. L'Acadèmia Europaea publica la revista European Review, a través de Cambridge Journals.
L'objectiu de l'Acadèmia Europaea és l'avanç i la promoció de l'excel·lència en les humanitats, el dret, les ciències econòmiques, socials i polítiques, les matemàtiques, la medicina i totes les branques de les ciències naturals i tecnològiques, en qualsevol part del món per al benefici de la societat i per a l'avanç de l'educació de totes les edats. Ademés, la institució busca promoure la investigació europea, assessorar governs i organitzacions internacionals en assumptes científics i promocionar la investigació interdisciplinària i internacional.
Trajectòria
Santiago Elena Fito és professor d'investigació del CSIC i codirector de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, CSIC – Universitat de València), on dirigeix el Grup de Virologia Evolutiva i de Sistemes. Així mateix, és professor extern del Santa Fe Institute (Nuevo Mexico, EUA) i de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Agronòmiques (CAAS). És llicenciat en Biologia i va realitzar la seua tesi doctoral sobre Genètica Evolutiva de virus ARN (àcid ribonucleic) a la Universitat de València.
El seu treball se centra en l'estudi dels mecanismes pels quals els virus ARN s'adapten als seus hostes i com aquesta adaptació es tradueix en la manipulació dels recursos cel·lulars en el seu propi benefici. Per a això, combina l'evolució experimental, la biologia molecular i ómica, l'epidemiologia molecular i la modelització matemàtica. Entre altres mèrits, és membre de l'Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO), de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (AAA&S) i, recentment, de l'Acadèmia Europaea.
