elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Sala L'Horta acomiada la temporada amb una suggeridora experiència sensorial per a bebés

La Sala L'Horta acomiada la temporada amb una suggeridora experiència sensorial per a bebés
  • “A cau d’orella” és una producció de Vir Roig per a la companyia valenciana Cuneta, formada en 2008 pels artistes sonors Alba Murcia i Vicent Pelechano

  • Per a recrear aquesta atmosfera sonora relaxant i immersiva, utilitzen objectes quotidians, un harmònium i un pedal electrònic que grava i reprodueix en directe capes de sons i veus

MÉS FOTOS
La Sala L'Horta acomiada la temporada amb una suggeridora experiència sensorial per a bebés - (foto 2)
La Sala L'Horta acomiada la temporada amb una suggeridora experiència sensorial per a bebés - (foto 3)

Què passa quan ens n’anem al llit? Què sona allà fora en la foscor de la nit? És el moment dels animals nocturns i els ronquits de papà i mamà. El so d'un mosquit que intenta picar-nos mentre somiem. El silenci del carrer, el cric-cric dels grills, el gat que maula, el bufit del vent i el xim-xim de la pluja quan colpeja el terra. La nit està plena de sons, i la Lluna és l'única que està sempre desperta per a escoltar-ho tot.

La Sala L'Horta acomiada la temporada diumenge que ve 15 de maig amb una original proposta d'art sonor inspirada en la lluna i el paisatge sonor de la nit. “A cau d’orella” és una experiència sensorial íntima i relaxant que ha sigut concebuda per a xiquets i xiquetes de primera infància (fins a 5 anys), encara que la dramatúrgia està plantejada en diferents capes perquè també la gaudisca el públic adult els que acompanya.

Unes petxinetes, tests buits, paper arrugat… tot sona a poqueta llum per a fer-li cosquerelles a l’oïda i experimentar amb la ciclicitat del temps, les formes i colors dels astres, els sorolls dels animals nocturns i, fins i tot, els records i les històries de la lluna que formen part del nostre imaginari.

“A cau d’orella” és una creació de Vir Roig per a la companyia valenciana Cuneta, formada en 2008 per Alba Murcia i Vicent Pelechano, dos artistes que es dediquen a la cerca de nous llenguatges escènics vinculats a l'art sonor. En aquesta peça en concret s'utilitzen objectes quotidians com a tubs d'electricitat, botelles, olles, paelles o escuradents de menjar per a realitzar xicoteta percussió. A més, compten amb el suport d'un harmònium -instrument d'origen indi a mig camí entre teclat i acordió- i un pedal electrònic que grava en directe i reprodueix en bucle capes de sons i veus.

És una peça respectuosa amb les lògiques de la primera infància, en la qual es propicia el diàleg amb la poesia trobada en les coses xicotetes, que és una part central de les vides dels bebés. El públic se senta arran de terra i, des d'ací, compartim aquest univers.

Tal com explica Alba Murcia, “des de Cuneta tenim molts motius per a plantejar una proposta d'art sonor específicament per a aquesta mena de públic, on prioritzem el so enfront d'uns altres estímuls escènics. En ocasions anteriors ja ens hem dirigit al públic familiar, però des que fa dos anys que ens iniciàrem en la paternitat, el nostre interés hi és encara més profund i motivat. En aquest curt i intens temps de criança hem pogut aprendre molt de com els bebés es relacionen amb el so, i de quant complexa i bella és eixa manera de comunicació. Ens pareixia interessant portar a escena totes aquelles xicotetes accions sonores i visuals que han despertat la sorpresa del nostre fill durant aquest temps”.

Pujar