El risc per a la salut i les conseqüències econòmiques del joc online, a debat a La Nau
'De l'entreteniment al problema de joc online a Espanya: Economia i Salut' és el títol d'una jornada de debat prevista per a demà dijous (24) a l'Aula Magna del Centre Cultural La Nau. La sessió començarà a les 18 hores.
La presentació estarà a càrrec de Francesc Verdú, vicepresident de l'Associació Joc Ètic. Hi intervindran Miguel Mazón, qui analitzarà les conseqüències econòmiques del joc online, i Mariano Chóliz, qui parlarà sobre el risc per a la salut dels joves.
L'acte està organitzat per la Unitat de Recerca: Addicció al Joc i Addiccions Tecnològiques de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València.
Miguel Mazón i Mariano Chóliz han estudiat el joc online a Espanya des d'una perspectiva econòmica (quantitats jugades, aportacions fiscals, ocupació, etc.) i des del punt de vista de la salut, especialment en població juvenil (addiccions, principalment). En la sessió abordaran la publicitat i la passivitat de l'Administració quant a la seua regulació i permissivitat. Només en 2017 es van jugar a aquests jocs més de 13.000 milions d'euros a Espanya.
Des que es va legalitzar el joc online en 2011 les quantitats jugades han anat creixent exponencialment (2.726 milions en 2012 a 13.727 milions d'euros en 2017). Malgrat açò, les aportacions fiscals són escasses (52 milions d'euros en 2017). Comparat amb els més de mil milions de la resta de jocs privats i dels més de 2.300 milions que va aportar de SELAE sembla irrisori. Malgrat açò, el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat, actualment a debat, encara es redueixen un 5% i es creen dos paradisos fiscals a Ceuta i Melilla. Un sector, d'altra banda, que amb prou faenes crea llocs de treball.
Quant als efectes sobre la salut, el joc online s'ha convertit en la segona causa de joc patològic, solament per darrere de les màquines escurabutxaques. Però en el cas dels joves (menors de 26 anys), les noves modalitats de joc online són la principal causa d'addicció al joc.
Quant als menors d'edat, la prevalença de joc patològic multiplica per tres la de la població general, hagut de principalment a les apostes en bars i salons de joc.
